Disc de la setmana: “Approximately infinite universe”

portada Approximately infinite universeA principis de 1973 Yoko Ono entrega un doble àlbum.

Suposa un gir des dels seus primers treballs, considerats experimentals i fruit d’una recerca sonora  a través de veus i instruments de percussió, cap a un pop-rock més convencional, si aquesta paraula pot tenir sentit en la trajectòria d’una artista eclèctica que ha conreat i fusionat disciplines com la poesia, el dibuix, la fotografia, la performance i la instal·lació.

Amb un presència activa i ininterrompuda en el debat públic sobre l’art i la seva funció de cohesió social (actualment els seus tuits segueixen fent arribar missatges de pau arreu del món)  és en aquest disc on podem localitzar les seves primeres reflexions en clau feminista:

“I have a woman inside my soul,
Her eyes sombre and sad.
She waves her hand to try to reach me,
But I can’t hear what she says.”