Llibre de la setmana: “Nova il·lustració radical”

En aquest petit opuscle, la filòsof Marina Garcés fa una mena de programa on recupera la il•lustració per als nostres dies, quan sembla que aquesta i el seu llegat estan més desprestigiats que mai pels seus enemics. Davant la irracionalitat, el pessimisme, el retrocés i la fatalitat, l’autora proposa recuperar la crítica per sortir del que en diu la “condició póstuma”, l’estat en què ja no s’espera el progrés i la millora general propi de la modernitat (i de la Il•lustració), ni el progrés material propi del capitalisme/consumisme ni les oportunitats “obertes” però personals i superadores pròpies de la postmodernitat. Un estat on només s’és capaç d’anar apedaçant el sistema per tal que continui vigent encara que se sàpiga que ens duu a l’abisme.
Tot i admetent les critiques a la Il•lustració pel seu carácter eurocèntric i el fet que ja ben d’hora es van veure els límits de l’educació i la cultura per arribar a l’emancipació universal (despotisme il•lustrat) i perill dels fills bords de la mateixa (feixisme i comunisme), l’autora no pot deixar de pecar d’eurocèntrica. Qui diu que cap “relat” no és encara vigent i pot imposar-se donant un ple sentit a l’evolució de la societat i del món? Potser això és cert pels occidentals, ara bé, pregunteu en altres latituds i segurament pensen bastant diferent. Potser aquest pessimisme occidental i aquest suposat cul-de-sac en el que ens trobem es deu a un excès de confiança i d’expectatives i, no cal dir-ho, en el declivi d’Europa.