Pel·lícula de la setmana: “Clash”

portada ClashEl Caire, 2013. Caos i bogeria amb manifestacions per tot arreu. Després de la Revolució blanca i la Primavera àrab de 2011, els Germans Musulmans i Mohamed Morsi guanyen les eleccions democràtiques, però després d’un any al poder res de lo promès s’ha aconseguit. Això, la crisi econòmica i l’amenaça “islàmica”, desemboquen en una societat crispada i encara més enfrontada, interna i externament. Egipte és, de nou, “l’infern a la Terra” de Nasser.

I així ho mostra Clash, Choque, a través d’un escenari únic. Una furgoneta policial amb un munt de persones empresonades a dins, manifestants de tots colors, polítics i religiosos, i de totes les edats, algun periodista i inclús militars. Una societat plural amb moments de tot: odi i reconciliació, terror i esperança, enfrontaments i aliances, respecte i sentit comú, asfíxia i llibertat.

El director, Mohamed Diab, aconsegueix un ambient suficientment claustrofòbic, a través de la càmara i el so, perquè l’espectador ho extrapoli, des de la ficció, a la situació real del país.