Llibre de la setmana: “El oasis”

A finals dels anys 40, un grup d’intel·lectuals urbanites, sobradament preparats, creen una comuna a les muntanyes de Nova Anglaterra: “Utopia”. Tot un experiment, teòric i pràctic, des de la ficció, sobre els inicis fundacionals d’una comunitat i la seva progressió real.

La lectura, reflexiva, d’El oasis de Mary McCarthy, fa plantejar-se un munt de preguntes. En qualsevol grup, tard o d’hora, hi ha sempre la subdivisió entre puristes i realistes? Què s’entén per aïllar-se, en grup? Qui és qui, entre iguals, per decidir si algú altre, diferent, pot ser admès?

Qui atorga aquest poder? L’individu, solitari o en grup, viu sempre en conflicte? Intern i extern? Què es considera un perill? Què queda de…?

Una novel·la àcida sobre l’esnobisme de la classe intel·lectual novayorquesa de mitjans del segle XX, però extrapolable, sempre contextualitzant, al comportament humà des dels orígens dels orígens.