Entrades

#artistesacasa

La Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado us convida a participar i compartir via twitter, instagram, facebook i al correu electrònic de la biblioteca, dibuixos, fotografies i creacions artístiques en relació les vostres vivències, reflexions i sentiments durant aquests dies a casa d’obligada estada a les vostres llars.

La convocatòria #artistesacasa, #culturadesdecasacast, està oberta a tothom.

Has de tenir un compte a la xarxa social Twitter, Facebook o Instagram i seguir-nos a aquestes xarxes o bé enviar un correu electrònic a biblioteca@castelldefels.org.

Aquí teniu la convocatòria completa:

#relatsconfitats

La Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado us convida a participar i compartir via twitter i en forma de microrelat o poesia les vostres reflexions i sentiments del “confitament” obligatori a les vostres llars.

La convocatòria està oberta a tothom, has de tenir un compte a la xarxa social Twitter i ens has de seguir al nostre compte @bcastelldefelsr.

Com participar-hi?

  • La temàtica ha d’estar en relació a la situació d’estada a les vostres llars durant aquests dies i com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma pel COVID19.
  • Les piulades poden ser tant en català com en castellà.
  • La piulada ha de tenir un màxim de 280 caràcters, incloent-hi l’etiqueta #relatsconfitats, #escriuredesdecasacast, i al final has de fer menció al barri de Castelldefels on resideixes.
  • Es poden presentar tants microrelats com vulguis.

Aquí teniu les bases de la convocatòria:

Cròniques expertes de febrer

Avui només tres valentes han pogut sortir al carrer i agafar el camí que duu a la biblioteca. Un cop han arribat aquí, els hem preguntat si potser pel camí s’han trobat llops afamats o vampirs seductors que puguin haver impedit l’arribada de ningú més a la sessió. Però sembla ser que el perill que les assetjava era un altre, un perill molt més terrible perquè és invisible… el temible: “Uf, quina mandra!”. I tenen raó perquè avui tot feia molta mandra.

Així que, un cop totes quatre érem a la sala, hem decidit que en comptes de lluitar contra aquest enemic invisible més ens valdria unir-nos a ell i hem optat per fer una sessió d’allò més mandrosa. I talment com si fóssim part d’aquell quadre de François Boucher on retratava Madame Pompadour, totes ens hem deixat caure damunt les nostres cadires amb el llibre que estem llegint entre les mans i hem començat a parlar de coses… ara del llibre, ara dels booktubers, ara de la mandra, ara d’un altre llibre, ara de més mandra… i entre boirines i sospirs han anant sorgint un llarg reguitzell de títols que passaran a ser les recomanacions d’aquest mes.

Aquí les teniu totes:

  1. Guia de los seres mitológicos / Pablo Ruiz i David Reñé.
  2. Persona normal / Benito Taibo
  3. Eleanor & Park / Rainbow Rowell
  4. Play / Javier Ruescas
  5. Huye sin mirar atrás / Luis Leante
  6. Camps de maduixes / Jordi Sierra i Fabra
  7. Las ventajas de ser un marginado / Stephen Chbosky
  8. Nahid, la meva germana afganesa / Anna Tortajada
  9. El gos dels Baskerville / Arthur Conan Doyle
  10.  Viatge al centre de la Terra / Jules Verne

A la darrera sessió del club 1214 …

Cal tenir superpoders per ser un superheroi? Aquesta és la premissa de “Dragon Boy”, una novel·la escrita en forma de dietari i de còmic. A les noies i nois del Club 1214 els ha agradat la barreja, sobretot el format de dietari, molt àgil de llegir. Al grup tenim fans de la sèrie “Diari d’una penjada” i l’estil de Guido Sgardoli els l’ha recordat.

També els ha agradat que el protagonista no fos perfecte, perquè és més fàcil EMPATITZAR quan els personatges tenen els mateixos problemes o maldecaps que tu! De fet, en Max, el nostre protagonista, haurà de superar molts obstacles. No serà fàcil, però tindrà present una cita de “Matar un rossinyol” de Harper Lee: “Tenir coratge significa guanyar, fins i tot abans de començar”

“Què és per a vosaltres SER VALENT?” Els membres del Club1214 ho tenien clar: ATREVIR-SE a fer coses noves i sortir de la zona de confort encara que tinguis POR (com quan una de les noies es va tirar en tirolina per primera vegada!!).

“Quins superpoders voldríeu tenir?” Quina pregunta més fàcil! Des de VOLAR fins a PARAR EL TEMPS, o ser INVISIBLE (em sembla que algú estava maquinant una entremaliadura! ^.^) “I quins superpoders creieu que teniu?” aquí tothom va pensar una mica més abans de contestar, però es van poder escoltar respostes com ara la GENEROSITAT, la capacitat D’ARREGLAR SITUACIONS, o fins i tot saber DIBUIXAR molt bé!

I aquest superpoder ens va anar de perles, perquè dedicàrem la segona part de la sessió a idear i DIBUIXAR el nostre propi SUPERHEROI o SUPERHEROÏNA! Entre d’altres, vam idear robots voladors, guerreres amb americanes llampants (perquè combatre el crim no està renyit amb anar a la moda!) cyborgs que ofereixen wifi gratis, i ninjes experimentades! A que són genials?

Cròniques expertes de gener

Any nou, dècada nova, noves lectures… Tot és nou, oi? O potser no tant, perquè el cert és que últimament els Experts estan passant per una fase de “classiquitis aguda”  ja que a les últimes sessions s’està parlant més de les passions arravatadores de Charlotte Brönte i dels mons obscurs i visionaris d’Edgar Allan Poe i Kafka, que no pas de les últimes novetats editorials.

Suposo que, com tot té el seu moment, aquest 2020 deu ser el moment en què els joves redescobreixen els clàssics, així que… agafem-nos fort que anem a fer un viatge en el temps amb els clàssics!!!

Comencem parlant de Viena Edicions i de com aquesta editorial ha rescatat els relats curts d’Arthur Conan Doyle que donen vida al més carismàtic de tots els detectius del món mundial… Ja sabeu qui és? Elemental, direu alguns, parlem del gran Sherlock Holmes. De moment hi ha publicats tres volums: Les aventures de Sherlock Holmes”, “Les memòries de Sherlock Holmes” i “El retorn de Sherlock Holmes però se n’esperen dos més. Els recomanem per a tots els públics ja que són molt fàcils de llegir perquè, bàsicament, es repeteix la mateixa fórmula relat rere relat: plantejament d’un cas i consegüent resolució. Fàcil i brillant! En Sherlock ho fa fàcil i en Conan Doyle ho fa brillant.

Seguim ara amb una obra d’Oscar Wilde titulada El retrat de Dorian Gray”, que està agradant molt a la nostra experta -…i això que és una lectura obligatòria!-. Ens narra la història d’una persona obsessionada per tenir la joventut eterna i el plaer sense fi. Uf! Aspra, torbadora… però fantàsticament ben escrita. T’atrapa sense que te n’adonis!

Caterina Albert va ser el següent clàssic del qual es va parlar. Aquesta dona va ser una autèntica revolucionària de les lletres catalanes (… altres tenen més nom, però ella tenia la veu més trencadora). Caterina va haver d’escriure sota el pseudònim de Víctor Català per aconseguir publicar alguna cosa i, entre d’altres, té un relat curt anomenat La vella que és una obra mestra, inquietant i moderna a parts iguals. De fet, segons el parer de la nostra experta, si aquest text s’adaptés al cinema podria ser com una de les pel·lícules del Jaume Balagueró (o sigui, que entre els seus trets diferencials, comptaria amb una mica de terror angoixós i de gore alhora).

Després vam entrar en un encès debat sobre l’obra d’Agatha Christie. Unes deien que la seva fama no era per tant ja que els seus llibres són una mica tramposos (…durant la major part del text deixa anar pistes que et fan creure que l’assassí és un i, després d’un gir sorprenent, resulta que és un altre) i a més també criticaven que, en general, els seus personatges tenien poca profunditat psicològica. Però no tot eren crítiques cap a aquesta autora, ja que també hi havia la secció Save Àgatha que argumentava que tot això és un prejudici donat pel fet que les seves obres més conegudes responen –efectivament- a aquest clixé, però és que la senyora Christie va escriure molt, i entre tot aquest “molt” hi ha autèntiques joies. Aquesta facció Save Àgatha va recomanar fervorosament la lectura de Sangre en la piscina que sorprendrà a tothom i farà possible una reconciliació massiva amb aquesta autora. Paraula de Mixa.

I, pel que fa a clàssics, fins aquí vam arribar. Sí que es van fer algunes referències a obres actuals, però en aquesta ocasió no van sortir gaire ben parades…  D’una banda, van comentar  el llibre de Laia López, Strawberry Moon: la filla de la lluna. A ulls dels nostres experts, la Laia López és una il·lustradora magnètica però com a escriptora… ehem… diguem que no els acaba de fer el pes. El que succeeix és que les paraules que acompanyen les seves il·lustracions no aporten res a la trama. De fet, els hauria agradat més si hagués estat un llibre sense text (només amb les il·lustracions). I l’altre llibre d’actualitat del qual van parlar no va sortir gaire més ben parat. Es tracta de L’Inquietant (i meravellós) veí del tercer segona de Jaume Cela. En aquest cas el que no els va agradar gens ni mica és la moralina que traspua el text. Durant la lectura tenien la sensació que els volien donar una lliçó moral sobre el que està bé i el que no ho està. I això no els agrada, li treu part de la gràcia a la novel·la.

Cròniques expertes de desembre

Si el mes passat  “s’apropava l’hivern”, ara el que s’apropa és ni més ni menys que Nadal!!! I perquè tingueu clar què hi heu de posar –i què no- a la vostra carta als Reis, aquí teniu un resum del bo i millor que es va comentar a la sessió de desembre del Club dels Experts.

1.- Robinson Crusoe és un famós relat que, tot i ser lectura obligatòria, està força bé. És una bona novel·la d’aventures i de supervivència. I cal assenyalar que es posa especialment interessant a partir del moment en que apareixen uns caníbals (… que, talment com si fossin zombis de The Walking Dead, es cruspeixen a tothom que se’ls posi al davant).

2.- Les cartes d’Hèrcules Poirot és una altra lectura obligatòria que juga amb els paràmetres més clàssics de les novel·les d’enigma i de misteri. De la mà de Jaume Fuster, recuperem el personatge creat per Agatha Christie –en Poirot- i amb ell juguem a ser investigadors durant una estona.

3.- Una de les nostres expertes més “haters” ha descobert perquè odia tants llibres: el que li passa és que abans de començar a llegir-los sempre es mira la contraportada i això li fa crear-se unes expectatives que després no s’acompleixen en llegir el text literari. Així que a partir d’ara ha decidit deixar les contraportades i  arriscar-se a llegir “a lo gonzo”, sense saber del tot de què va aquella novel·la. I, de moment, li està anant molt bé aquest nou modus operandi. La primera novel·la que s’ha llegit d’aquesta manera ha estat El código Da Vinci i li està encantant. Què diu, encantant? No sols li encanta: ÉS UNA AUTÈNTICA OBRA MESTRA!!! (…com podeu comprovar, aquesta experta no és gaire amiga dels termes mitjans perquè o és ultra-hater o mega-lover (però és que als nostres experts els donem tota la carta blanca del món, així que…).

4.- La saga Forastera de Diana Gabaldón és una mena de navalla suïssa de les novel·les de gènere perquè té de tot una mica: té romanticisme, té guerra, té història, té aventures, té un protagonista masculí meravellós i també té ciència-ficció (gràcies als viatges en el temps que fa la seva protagonista). Són llibres de mil pàgines als quals no n’hi sobra ni una, ja que gràcies a les seves acurades descripcions, qui se’l llegeix té la sensació de ser al lloc que es diu a la novel·la. Ah! I per als qui no es vulguin llegir el llibre (per tot allò que és massa gros…) que sàpiguen que aquesta saga té la seva pròpia sèrie, “Outlander”  i que aquesta és un digne substitut de les novel·les.  És millor el llibre però la sèrie està prou bé.

5.-  I, per a aquells que no tenen gaire temps per llegir, també els recomanen la sèrie de Viena edicions titulada “Petits plaers”, on trobareu una selecció de novel·les breus dels grans autors del segle XX. Pareu atenció en especial a El blat tendre de Colette i Olalla de Robert Louis Stevenson. Dues petites joies que us sorprendran.

6.- Si voleu angoixar-vos una mica, sempre podeu fer un tastet d’Edgar Allan Poe. Amb El corazón delator no podreu estar-vos quiets al sofà mentre el llegiu, ja que transmet un ritme frenètic que gairebé et transporta al mig de tota l’acció. Agafeu-vos fort!

7.- I sense deixar de banda ni l’angoixa ni el “repelús” més literari, acabarem aquesta crònica experta amb una breu ressenya de  La metamorfosi de Kafka. Certament, la lectura d’aquest clàssic et remou per dins i no deixa indiferent a ningú. Però les nostres expertes s’han adonat que a les traduccions et diuen una mica més del que caldria… ja que al text original Kafka parla tota l’estona d’un insecte de la casa i en canvi, a les traduccions d’aquí, especifiquen que es tracta d’un escarabat (…de fet, a l’edició d’aquest text d’Austral, van una mica més enllà i omplen tota la portada d’una galeria infinita d’escarabats, negre sobre groc). Quin nivell, el de les nostres expertes, eh? Essent així, com no havien de transcriure tot el que succeeix a cada sessió, oi?

I ara sí que ja… bona nit, bona sort, bones lectures i BON NADAL!!!

A les darreres sessions del Club 1214 …

El Club1214 va tornar a arrencar el passat mes d’octubre amb molta força (Ghostopolis de Doug Ten Napel va ser un èxit TOTAL, fins i tot entre els que no són fans del còmic!) i aquest mes de novembre hem saltat a la novel·la de la mà de 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles, una petita joia divertida i entranyable sobre la vida, la mort, l’amistat i la responsabilitat…

 

La història no ha convençut tant als exigents lectors del Club1214 (els exàmens i la falta de temps han impedit que alguns el poguessin acabar) però la majoria opinava que se li ha de donar una SEGONA OPORTUNITAT, doncs l’acció triga a arribar i llavors t’enganxa de veritat!

 

PREPAREU ELS KLEENEX perquè algunes lectores han confessat haver plorat amb el final, però no patiu perquè és una PLORERA BONICA que t’emociona i et fa sentir millor. A més, tot i ser un llibre una mica trist, també et fa riure, i parla de la mort d’una manera molt natural. Al capdavall, a tots ens afecta: és normal que passem el nostre dol, i fer pinya amb aquells que estimem ens ajuda a superar-lo. I precisament durant la sessió, tothom ha sigut molt valent a l’hora de compartir les seves experiències amb LA MORT I LA MALALTIA… des de familiars i amics fins a vivències en primera persona.

 

El record de les nostres MASCOTES també ha estat molt present… com ara el peixet que algú es va oblidar d’alimentar (descansa en pau, Gordi) o aquell altre peixet que algú va alimentar MASSA…

 

Però durant el debat, també han sortit molts altres temes, com per exemple:

 

  • si preferim IL·LUSTRACIONS O NO (resultat: empat… hi ha qui prefereix imaginar-se els personatges a la seva manera, i hi ha d’altres a qui els dibuixos els ajuden a submergir-se més en la història)

 

  • les DIFERÈNCIES ENTRE EDICIONS (en el cas del llibre del mes, la majoria prefereix el títol en català de “248 funerals i un gos extraordinari” perquè crida més l’atenció, però també hi ha lectors a qui els intriga més l’original “Each little bird that sings”. De fet, la portada anglesa ha guanyat a la catalana)

 

  • ADAPTACIONS a la gran pantalla (és unànime: recomanem llegir el llibre primer, perquè normalment explica molt més que la pel·lícula!)

 

Ja ho veieu, per a gustos colors! Quina serà l’opinió del Club1214 de El corredor del laberint de James Dasher? El curs passat els lectors van demanar llegir aquesta novel·la juvenil distòpica… Aconseguirem acabar-la abans del 16 de desembre? Sigui com sigui, el gaudi i els debats estan assegurats! (rodolí!)

 

Mx

Cròniques expertes de novembre

“El invierno se acerca…” però això no ha fet defallir les nostres expertes, que han vingut a la sessió d’avui tot i la vertiginosa baixada de temperatures d’aquests últims dies.
De fet, paga la pena assenyalar que tot i aquestes temperatures glacials les nostres expertes venien d’allò més enceses perquè en el seu programa de ràdio d’avui (si voleu escoltar-les, tots els dijous a les 19:04 h. a Ràdio Castelldefels) havien estat parlant dels Jocs de la Fam i en especial parlaven de Finnick Odair i, és clar, això altera les emocions de qualsevol !!!
I sense sortir encara del tema ràdio, han comentat també l’últim llibre del Marc Artigau, titulat Les paraules inútils, que són una selecció dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d’històries inèdites i poesies, i amb il•lustracions de Miguel Gallardo.
Després la cosa s’ha posat més seriosa i han començat a parlat de les lectures obligatòries d’aquest curs. Sense que serveixi de precedent, creuen que últimament els llibres triats són més del gust dels joves. Per exemple, tant el llibre de Gemma Pasqual, Xènia, tens un whatsapp com el de Jordi Sierra L’assassinat del professor de matemàtiques, són ambdós títols força agradables de llegir. Així doncs, un punt per als professors que han fet la tria.
Finalment, hi ha un parell de títols que no heu de deixar passar per alt si aquest hivern voleu gaudir d’emocions extremes amb la lectura:
1) La veu de les ombres de Frances Hardinge. No podreu deixar de llegir aquest llibre perquè enganxa moltíssim. L’acció se situa en un món on, quan algú es mor, el seu esperit pot anar a buscar el cor d’un humà per amagar-s’hi. I la jove Makepeace (la nostra protagonista), que fins ara s’havia escapolit que li entrés cap esperit buscant refugi, es troba que, pel fet d’abaixar la guàrdia, un os se li cola a dins seu.
2) La desaparición de Stephanie Mailer de Joël Dicker també és una gran lectura per a aquests dies de fred. En Dickerr, autor també de La veritat sobre el cas Harry Quebert, juga amb els lectors anant del passat al present, sumant trames diverses i amb girs argumentals totalment inesperats. Per als fans dels bons thrillers.

Cròniques expertes d’octubre

Aquest mes a l’Espai de Suport de la primera planta, hem tingut una nova trobada dels Experts. Hi han participat un total de tres persones, dues de cos present i una altra teletransportada (… bé, en realitat no s’ha teletransportat pas, sols era una connexió via WhatsApp, però és que entre que la pantalla del mòbil era molt gran i que avui hi havia moltes novel·les de ciència-ficció damunt la taula, no hem pogut evitar fer aquest paral·lelisme). Imaginació al poder!

I ara, un cop feta aquesta petita apreciació sobre el modus operandi de l’assistència de públic, passarem a comentar quines són les novetats que les nostres expertes han volgut compartir amb tots nosaltres:

  • “-Kambirí-”, de Lluís Prats (…és el mateix autor de Hachicko) és una novel·la que tocarà el cor de tothom que s’hi apropi, ja que en ella s’hi narra la vida de Kambirí, una nena africana que és rescatada d’una pastera.
  • Pareu atenció a “-Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers-”, flamant novel·la guanyadora del Lambda Literary Award i l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i del Michael L. Printz Award de Narrativa Juvenil. https://paraulademixa.jimdo.com/2019/09/26/arist%C3%B2til-i-dante-descobreixen-els-secrets-de-l-univers/
  • Una fan irreductible de John Green s’ha llegit, a la fi, “-Ciudades de papel-” (l’últim llibre que li quedava per llegir d’aquest autor). No ho havia fet abans perquè en un moment donat li va agafar tanta fal·lera i va llegir tanta cosa seguida d’ell que havia arribat a embafar-se. Així que va fer una aturada tècnica i ara, en llegir de nou en Green, li ha encantat. Recomana a tothom que li passi alguna cosa semblant que faci una aturada d’aquest tipus sempre que calgui.
  • Aprofitant que parlem de John Green, també es comenta que les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres “-Bajo la misma estrella-” i “-Ciudades de papel-” estan ambdues molt ben fetes i són molt fidels a l’obra escrita. Ah! I que sapigueu també que en breu es farà una sèrie a HBO sobre la novel·la “-Buscando Alaska-” d’aquest mateix autor. Pinta molt bé!!!

Cròniques expertes de setembre

experts setembre 19Setembre de 2019. Després d’un estiu extrem com pocs -on les temperatures més sufocants enllaçaven amb les tempestes més torrencials-  els Experts han tornat a la biblioteca.

Això sí…  només n’han pogut tornar sis. Només sis.

Anys enrere aquest club  de lectura va arribar a tenir més de vint membres però últimament entre els exàmens, els treballs i altres canvis propis de l’edat, el nombre de participants va passar de tenir dues xifres a tenir-ne una però… quina una! Perquè aquestes 6 lectores absolutament irreductibles ho van donar tot durant la primera xerrada dels Experts d.C.* (*després del canvi) del dia 16 de setembre i d’això se’n deriva que des de la biblioteca hem decidit compartir amb tothom les valuoses aportacions que fan aquestes joves de tot el que volta el món de la literatura juvenil.

Així doncs comencen les nostres CRÒNIQUES EXPERTES!!!

1ª crònica. Setembre 2019

  • “Mi reino por un retelling”. O com adaptar a la societat actual l’essència dels contes clàssics. Als retellings les noies no necessiten prínceps que les rescatin, ni els llops són dolents perquè sí. Concretament, van comentar que han llegit un retelling de “La Bella y la Bestia” anomenat “Una maldición oscura y solitaria” i que els hi ha encantat! També tenen moltes ganes de llegir el retelling de “La Sirenita” .
  • Recomanen –i molt- els llibres de Iria G.Parente anomenats “Antihéroes” (els primers són molt bons i els últims encara més…)
  • A la mateixa xerrada també es va parlar de Jane Eyre, i de com els sorprenia que un clàssic com aquest -escrit fa més de 150 anys- les hagi pogut emocionar tant.
  • A tothom que es vulgui llegir “La princesa prometida” les nostres expertes li recomanen que es salti la introducció, directament (…bàsicament no aporta més que enrenou a la màgia de la pròpia història).
  • Pareu atenció a la saga de “Mentes poderosas”… és un must-have!
  • I, finalment, coneixeu la sèrie de “Los Cien”? doncs que sapigueu que la sèrie no val res en comparació als llibres!!! Ja que en aquests els personatges i les trames adquireixen una dimensió molt més profunda del que s’intueix a la sèrie.