Entrades

Disc de la setmana: “Humitat relativa”

portada Humitat relativa“Sabemos que los éxitos instantáneos camuflan muchos discos de oropel. La industria musical desbroza su camino hacia los medios de comunicación, y el público abraza la novedad con entusiasmo, pero al final ese fulgor se desvanece con la misma rapidez con que la noche engulle los fuegos de artificio. Otros discos, sin embargo, recorren el camino inverso.(…) Muchos años después, emergen de nuevo a la superficie a través de la fórmula de las reediciones.

Ése podría ser el resumen de por qué Humitat Relativa, el álbum de debut de Remigi Palmero (Alginet, 1950), figure siempre entre los mejores discos de pop español de la historia cuando, paradójicamente, apenas lo conoce nadie. Grabado en los estudios Tabalet de Alboraya en 1978 y publicado en 1979 por Puput, filial de la discográfica Zafiro, Humitat Relativa vuelve ahora de nuevo a la actualidad gracias a una cuidada reedición comandada por La Casa Calba que coincide con su 40 aniversario.

Se completa así la operación de rescate de esa trilogía mediterránea fundamental gestada en el ambiente bohemio que se respiraba en València y alrededores a finales de los años setenta y principios de los ochenta: Brossa d’ahir (1977), de Pep Laguarda i Tapineria; Humitat Relativa (1979), de Remigi Palmero i Bon Matí, y Cambrers (1981), de Julio Bustamante. Cada uno con sus particularidades –el primero en una onda más “folk campestre”, el segundo más ecléctico y enraizado en la idiosincrasia popular valenciana, y el tercero más urbanita-, juntos forman una de las piedras miliares de la tradición musical valenciana. Su brillo, además, permanece intacto.”                                                                                                  www.valenciaplaza.com  (7/6/2018)

Disc de la setmana: “Dintríssim”

portada DintríssimEls quatre músics de Xiula, després de tant viatjar pel món, decideixen iniciar l’aventura definitiva: un recorregut per l’interior del cos humà on podran descobrir alguns dels secrets i de les problemàtiques que samaguen en cadascun de nosaltres. Un viatge que no deixa de ser la metàfora d’un moment introspectiu que creiem mes necessari que mai; un aturar-se per respirar, tancar els ulls i mirar cap endins.

A través de la música i l’humor, els Xiula senfrontaran al sucre, vibraran amb els polls, gaudiran duna meditació́ màntica col·lectiva, rapejaran sobre la verdura i el peix, i tractaran altres temes que afecten a tots i totes, com els mocs o les pantalles.

Disc de la setmana: “Understand what black is”

portada Understand what black isEl 19 de maig de 1968 el Harlem de New York va escoltar el primer vers del que seria una llarga trajectòria artística amb grans i inesperades influències.

La lluita pels drets civils, amb l’assassinat del reverend Martin Luther King Jr. l’abril del mateix any, omple els carrers els Estats Units de reivindicacions de tota mena, però és la paraula, parlada i escrita, la que genera una nova força social: la gent negra pren la paraula.

The Last Poets esdevenen un altaveu cultural sense precedents i el seu vers lliure l’inici d’una era, un passat ben present, les arrels i el fruits del hip hop.

Cinquanta anys després els seus missatges d’emancipació i llibertat mantenen tot el seu poder i la seva vigència.

Disc de la setmana: “To Syria, with love”

portada To Syria, with loveAmb dos discos d’estudi i centenars de festejos de boda a les seves esquenes, Omar Souleyman torna amb aquest tercer enregistrament per recordar-nos que, davant la barbàrie, la música i la dansa reivindiquen i guareixen. Des de l’exili, però, ens canta, a ritme    d’accelerades adaptacions electròniques dels folklores àrabs dabke i baladi:

 

“Han passat sis anys des que sóc fora

i estic cansat de buscar casa meva

i preguntar pels meus éssers estimats.

La meva ànima està ferida i és com si tingués pols als ulls.”

Disc de la setmana: “Zona temporalmente autónoma”

portada Los PlanetasEntén la crítica especialitzada que Zona temporalmente autónoma suposa el retorn de Los Planetas, la banda indie formada a Granada a inicis dels 90, després d’una etapa de dedicació a altres projectes musicals i una exploració lliure dels pals flamencs també presents en molts dels catorze temes que el formen. Amb un títol prestat pel manifest anarquista i distòpic del pensador Hakim Bey, s’obre amb un “Islamabad” en la que J, ara no, no amaga la veu:

 “Porque tienes miedo de perder tu sitio

Sabes que sin violencia estarías perdido (…)

En cientos de años y millones de muertes

de los hermanos y hermanas más inocentes”

Disc de la setmana: “You were never really here”

portadaMés conegut com a teclista de la banda britànica Radiohead, el talentós multi-instrumentista Jonny Greenwood signa aquesta inquietant banda sonora original. Distorsions i percussions ens guien en la descoberta dels laberints vitals  d’un veterà de Vietnam del qual desconeixem gairebé tot. Formada per onze temes instrumentals, ha estat considerada una de les millors del que portem de segle.

Patrons de música clàssica que, insospitadament, busquen incomodar-nos fins a aconseguir que connectem amb els límits d’aquest relat postmodern.

Disc de la setmana: “Mambo cósmico”

portada Mambo cósmicoSONIDO GALLO NEGRO: A la comunió humana per l’electrònica.

Del registre concret a l’experiència col·lectiva, recuperant substrats i tradicions.

De Mèxic a l’univers, ballant: MAMBO CÓSMICO

Disc de la setmana: “Rock Love”

portada Rock LoveL’Steve Miller Band es forma a San Francisco (EE.UU.) el 1967.

Els anys setanta veuen el seu èxit de públic i la seva màxima difusió s’assoleix a través de les grans ràdio-fórmules nord-americanes, un canal en el qual acabaran transformant-se en un veritable clàssic modern.

El 1971, de la mà del seu segell inicial, Capitol Records, publiquen Rock Love, el seu sisè àlbum, enregistrat en part en  directe. El seus llargs solos de guitarra i bateria esdevindran marca de la casa i objecte de dures crítiques, principalment entre els defensors del blues-rock d’arrels. La fallida comercial d’aquest disc, la primera de la seva carrera, contrasta amb l’actual reconeixement dels seus fans.

Disc de la setmana: “It’s all about love”

portada It's all about loveJames Brown el va animar a acabar els estudis abans d’enrolar-se a la seva banda quan era un jove talentós. Gairebé seixanta anys després, el saxo de Parker ha esdevingut l’ambaixador del funky arreu.

A la seva recepta màgica (2% de jazz + 98% de funk) afegeix ara un bon raig d’amor per entregar, juntament amb la Big Band alemanya WDR, aquest àlbum temàtic carregat d’estàndards per celebrar el seu 75 aniversari.

Maceo Parker: de Carolina del Nord (1943) al món (2018).

Disc de la setmana: “Record”

RecordInternacionalment coneguda com la meitat del grup Everything But The Girl, la carrera en solitari de Tracey Thorn ha entregat joies del pop com l’empàtic Love and its opposite (2010).

Retorna ara amb Record, un disc ballable amb cançons d’apoderament femení, plenes de la delicada força característica de Thorn.

Les seves lletres basculen entre la mirada crítica envers el món dels famosos i de les seves velles estructures masclistes i les expressions sinceres i divertides davant les dificultats de la vida quotidiana i la maternitat.