Entrades

Disc de la setmana: “Escuela de capataces”

portada Escuela de capataces“Lo primero que sorprende en este disco son las letras. Miqui Puig ha llegado a la madurez como compositor a través de ellas, seis años desde su anterior disco han dado para mucho. Sin apenas escenas, llegando hasta lo críptico en ocasiones, la pareja de compositores que forma con Marc Botey –presente desde la época de Los Sencillos– pone a prueba la sensibilidad del oyente frente a las palabras para desentrañar emociones. Sí, emociones que laten con fuerza bajo mensajes aparentemente faltos de cohesión, pero llenos de sensaciones.

Lo segundo es un tono de sólida melancolía en estas letras, de pérdida. No en vano los créditos recuerdan a amigos desaparecidos –Sergio Algora o Alfredo Calonge, de los Negativos–; pero esta desolación contrasta con melodías alegres, instrumentaciones que potencian el hedonismo y que llevan por ejemplo a la melancólica ‘Vos trobava a faltar’ –donde habla de sí mismo, de su ausencia estos años–, a ser un regalo llenapistas. El recorrido musical, por tanto, no sorprende entre la producción del artista: es acogedor y conocido. Cómodo. Consistente.”  César Prieto, Efe Eme.com

Amb el directe de factura impecable de l’Agrupació Ciclista Puig, reforçat per l’elegància de tota la banda (els mitjons a joc), Miqui Puig retorna a l’escenari com a  front man amb aquest Escuela de capataces.

“Se mueve así, te mueve a ti… y a mí”.

Disc de la setmana: “Triplicate” de Bob Dylan

portada TriplicateDylan entrega el seu 38è àlbum d’estudi, triple on cada disc té una durada de 32 minuts: una xifra enigmàtica, com tants altres missatges i fets de la carrera del Nobel de Literatura, qui, en ser preguntat, el presenta com a símbol de llum.

Els trenta temes que el conformen havien estat anteriorment enregistrats per Frank Sinatra, American Standards que marquen la seva trajectòria actual, i han estat produïts per Jack Frost, que no és cap altre que el propi Dylan.

Disc de la setmana: “La bomba gitana”

portada La bomba gitana“El día que falleció El Noy, en diciembre de 2010, los aficionados a la rumba apenas disponíamos de una biografía de cinco líneas y una extraordinaria retahíla de singles muy cotizados.” José Manual Gómez, EL MUNDO, 6.11.2016

La discogràfica Satélite K, a partir del rescat de documentació gràfica i audiovisual d’un fan irredempt (David El Indio, bateria del grup pop Vetusta Morla), posa remei a aquest buit i ens presenta un cuidat recopilatori de l’obra integral d’aquest desconegut gran de la rumba que …hizo las Américas y volvió con un mambo de mucho cuidado.

La millor música recomanada durant aquest 2017

Aquí teniu els CD recomanats per la Biblioteca durant el primer semestre d’enguany. Si voleu llegir les ressenyes cliqueu a la imatge o consulteu la secció Recomanacions del nostre web.

La millor música recomanada

Disc de la setmana: “The very best of Martin Denny”

portada ExoticaEns trobem davant un document excepcional que va donar nom a tot un gènere musical: l’exòtica.

Nascuda del contacte dels músics nord-americans amb les cultures de la Polinèsia i el Pacífic Sud i, especialment, de la incorporació de l’arxipèlag de les Hawaii com cinquantè estat dels EE.UU. el 1959, així com de l’arribada de la New Stereo Technology, aquesta forma d’easy-listening va esdevenir la banda sonora de les llars de classe mitjana als suburbis de les ciutats nord-americanes (a més de la música escollida per Tim Burton per acabar amb l’amenaça alienígena a la pel·lícula Mars Attacks!).

Disc de la setmana: “Omega”

portada OmegaLA CRÍTICA VA DIR…

“EL DISCO CON EL QUE MORENTE ROMPIÓ EL FLAMENCO”

“UN DISCO REVOLUCIONARIO” ,“ASESINO DEL CANTE”  

MORENTE VA DIR…

“MI INTERPRETACIÓN FLAMENCA DEL POETA EN NUEVA YORK”

CON LEONARDO COMPARTIMOS EL FLECHAZO LORQUIANO”

“EL CANTE, COMO CUALQUIER ARTE (…) DEBE SER PARA LA MAYORÍA”

“MOLESTAR, MUCHAS VECES, ES MUY NECESARIO”

Disc de la setmana: “Fortuna” d’Est Oest

portada FortunaLes cançons que conformen Fortuna, el primer disc dels osonencs Est Oest, destil·len penes i alegries quotidianes, sentiments que ens esperen amagats en un detall ja conegut i capturen la memòria i el cor.

Pop nostàlgic i il·lusionat alhora, com la pròpia banda declarava en una entrevista recent al diari digital Vilaweb:

“La sort és més atzarosa que la fortuna. Fortuna és ser ric en sentiments, emocions i il·lusions; I d’això nosaltres anem sobrats”. 

Disc de la setmana: “Toca’t el melic”

portada Toca't el melicTé el cap rodó, un gran somriure, un nas prominent i està fet de llana taronja…

 És en Mic!

Aquest àlbum, titulat ‘Toca’t el melic’, inclou 17 cançons interpretades per en Mic i el seu inseparable amic Cincsegons, juntament amb un grup de nens que fan de solistes o de cor.

Vuit de les melodies són originals, inspirades en les vivències i el món d’aquests simpàtics personatges, com la sortida del sol, el gest de tocar-se el melic, les disfresses fetes a casa, els colors de les fruites i verdures, i l’alegria de posar-se a cantar en qualsevol situació.

La resta són cançons tradicionals que han passat de generació en generació, com ‘Una mosca volava per la llum’, ‘Els titelles’, ‘Cap, panxa, genolls i peus’, ‘Eram, sam, sam’ o ‘Mireu els meus ànecs’.

Totes aquestes peces conviden els nens a ballar i moure’s, ja sigui pel ritme que desprenen o perquè algunes contenen petites coreografies o gestos perquè segueixin la música i la lletra amb el cos.

El disc incorpora un llibret amb il·lustracions i les lletres de totes les cançons.

 

Disc de la setmana: “More rain” d’M. Ward

portada More rainThis is a song about…

Aquest és un disc sobre com fer un disc sense cap gran mitjà digital, acaronant la guitarra com a un nadó i xiuxiuejant les paraules com si d’una cançó de bressol country-folk es tractés.

M.Ward, ja en un temps i un espai propis, fora de modes i plenament entregat a un procés creatiu assossegat, d’assaig i error, fa entrega d’aquest solvent More Rain i afiança una carrera musical que ja esdevé un capítol amb nom propi de la història del pop-rock nord-americà clàssic.

Disc de la setmana: “Love & hate” de Michael Kiwanuka

portada Love & hateFill de pares ugandesos establerts a Londres, Michael Kiwanuka inicia la seva carrera musical com a guitarrista de sessió i músic de gira (Adele Live 2011).

El 2012 publica el seu primer disc, Home again. El juliol de 2016 Love and hate irromp de manera inesperada en les llistes d’èxits, convertint-se en número u en moltes de les seleccions dels millors discos de l’any.

Kiwanuka llança un missatge d’autoafirmació a través de les seves lletres (“Black man in a white world”), la seva forma de cantar profunda i sostinguda, un marcat feeling en ritmes i melodies i, des de la portada, aquest yin-yang del soul: un cor que vibra d’amor i odi.