Entrades

Disc de la setmana: “La bomba gitana”

portada La bomba gitana“El día que falleció El Noy, en diciembre de 2010, los aficionados a la rumba apenas disponíamos de una biografía de cinco líneas y una extraordinaria retahíla de singles muy cotizados.” José Manual Gómez, EL MUNDO, 6.11.2016

La discogràfica Satélite K, a partir del rescat de documentació gràfica i audiovisual d’un fan irredempt (David El Indio, bateria del grup pop Vetusta Morla), posa remei a aquest buit i ens presenta un cuidat recopilatori de l’obra integral d’aquest desconegut gran de la rumba que …hizo las Américas y volvió con un mambo de mucho cuidado.

La millor música recomanada durant aquest 2017

Aquí teniu els CD recomanats per la Biblioteca durant el primer semestre d’enguany. Si voleu llegir les ressenyes cliqueu a la imatge o consulteu la secció Recomanacions del nostre web.

La millor música recomanada

Disc de la setmana: “The very best of Martin Denny”

portada ExoticaEns trobem davant un document excepcional que va donar nom a tot un gènere musical: l’exòtica.

Nascuda del contacte dels músics nord-americans amb les cultures de la Polinèsia i el Pacífic Sud i, especialment, de la incorporació de l’arxipèlag de les Hawaii com cinquantè estat dels EE.UU. el 1959, així com de l’arribada de la New Stereo Technology, aquesta forma d’easy-listening va esdevenir la banda sonora de les llars de classe mitjana als suburbis de les ciutats nord-americanes (a més de la música escollida per Tim Burton per acabar amb l’amenaça alienígena a la pel·lícula Mars Attacks!).

Disc de la setmana: “Omega”

portada OmegaLA CRÍTICA VA DIR…

“EL DISCO CON EL QUE MORENTE ROMPIÓ EL FLAMENCO”

“UN DISCO REVOLUCIONARIO” ,“ASESINO DEL CANTE”  

MORENTE VA DIR…

“MI INTERPRETACIÓN FLAMENCA DEL POETA EN NUEVA YORK”

CON LEONARDO COMPARTIMOS EL FLECHAZO LORQUIANO”

“EL CANTE, COMO CUALQUIER ARTE (…) DEBE SER PARA LA MAYORÍA”

“MOLESTAR, MUCHAS VECES, ES MUY NECESARIO”

Disc de la setmana: “Fortuna” d’Est Oest

portada FortunaLes cançons que conformen Fortuna, el primer disc dels osonencs Est Oest, destil·len penes i alegries quotidianes, sentiments que ens esperen amagats en un detall ja conegut i capturen la memòria i el cor.

Pop nostàlgic i il·lusionat alhora, com la pròpia banda declarava en una entrevista recent al diari digital Vilaweb:

“La sort és més atzarosa que la fortuna. Fortuna és ser ric en sentiments, emocions i il·lusions; I d’això nosaltres anem sobrats”. 

Disc de la setmana: “Toca’t el melic”

portada Toca't el melicTé el cap rodó, un gran somriure, un nas prominent i està fet de llana taronja…

 És en Mic!

Aquest àlbum, titulat ‘Toca’t el melic’, inclou 17 cançons interpretades per en Mic i el seu inseparable amic Cincsegons, juntament amb un grup de nens que fan de solistes o de cor.

Vuit de les melodies són originals, inspirades en les vivències i el món d’aquests simpàtics personatges, com la sortida del sol, el gest de tocar-se el melic, les disfresses fetes a casa, els colors de les fruites i verdures, i l’alegria de posar-se a cantar en qualsevol situació.

La resta són cançons tradicionals que han passat de generació en generació, com ‘Una mosca volava per la llum’, ‘Els titelles’, ‘Cap, panxa, genolls i peus’, ‘Eram, sam, sam’ o ‘Mireu els meus ànecs’.

Totes aquestes peces conviden els nens a ballar i moure’s, ja sigui pel ritme que desprenen o perquè algunes contenen petites coreografies o gestos perquè segueixin la música i la lletra amb el cos.

El disc incorpora un llibret amb il·lustracions i les lletres de totes les cançons.

 

Disc de la setmana: “More rain” d’M. Ward

portada More rainThis is a song about…

Aquest és un disc sobre com fer un disc sense cap gran mitjà digital, acaronant la guitarra com a un nadó i xiuxiuejant les paraules com si d’una cançó de bressol country-folk es tractés.

M.Ward, ja en un temps i un espai propis, fora de modes i plenament entregat a un procés creatiu assossegat, d’assaig i error, fa entrega d’aquest solvent More Rain i afiança una carrera musical que ja esdevé un capítol amb nom propi de la història del pop-rock nord-americà clàssic.

Disc de la setmana: “Love & hate” de Michael Kiwanuka

portada Love & hateFill de pares ugandesos establerts a Londres, Michael Kiwanuka inicia la seva carrera musical com a guitarrista de sessió i músic de gira (Adele Live 2011).

El 2012 publica el seu primer disc, Home again. El juliol de 2016 Love and hate irromp de manera inesperada en les llistes d’èxits, convertint-se en número u en moltes de les seleccions dels millors discos de l’any.

Kiwanuka llança un missatge d’autoafirmació a través de les seves lletres (“Black man in a white world”), la seva forma de cantar profunda i sostinguda, un marcat feeling en ritmes i melodies i, des de la portada, aquest yin-yang del soul: un cor que vibra d’amor i odi.

Disc de la setmana: “Jo competeixo” dels Manel

portada Jo competeixoL’abril de 2016, el periodista musical Aleix Ibars, des de la capçalera electrònica Indiespot, presentava així el nou disc dels Manel:

“Once nuevas canciones (…) en las que el grupo catalán da un notable salto mortal, sin por ello renunciar a su esencia a la hora de elaborar irresistibles melodías de alma pop, que esta vez –y como principal novedad– han sido grabadas al otro lado del charco.”

 

L’estiu d’aquell any, la banda que el 2008 ens havia dut al mar i havia marcat un abans i un després en el panorama musical nacional, ens va posar de genolls, parafrasejant  el seu ben travat tema “Sabotatge”.

El públic rep molt bé la seva proposta de ritmes canviants i continua deixant-se seduir pel seu univers narratiu (amb picades d’ullet als grans mites femenins del món pop), que ara pren camins menys figuratius, més impressionistes.

 

Manel: el canvi i la permanència com a motors creatius.

Disc de la setmana: “Martirio: 30 años”

portada MartirioMaria Isabel Quiñones Gutiérrez, Martirio.

En la dècada dels 80 va conduir la copla andalusa fins la postmodernitat.

Ara celebra 30 anys de carrera envoltada per grans artistes iberoamericans.