Entrades

Disc de la setmana: “You were never really here”

portadaMés conegut com a teclista de la banda britànica Radiohead, el talentós multi-instrumentista Jonny Greenwood signa aquesta inquietant banda sonora original. Distorsions i percussions ens guien en la descoberta dels laberints vitals  d’un veterà de Vietnam del qual desconeixem gairebé tot. Formada per onze temes instrumentals, ha estat considerada una de les millors del que portem de segle.

Patrons de música clàssica que, insospitadament, busquen incomodar-nos fins a aconseguir que connectem amb els límits d’aquest relat postmodern.

Disc de la setmana: “Mambo cósmico”

portada Mambo cósmicoSONIDO GALLO NEGRO: A la comunió humana per l’electrònica.

Del registre concret a l’experiència col·lectiva, recuperant substrats i tradicions.

De Mèxic a l’univers, ballant: MAMBO CÓSMICO

Disc de la setmana: “Rock Love”

portada Rock LoveL’Steve Miller Band es forma a San Francisco (EE.UU.) el 1967.

Els anys setanta veuen el seu èxit de públic i la seva màxima difusió s’assoleix a través de les grans ràdio-fórmules nord-americanes, un canal en el qual acabaran transformant-se en un veritable clàssic modern.

El 1971, de la mà del seu segell inicial, Capitol Records, publiquen Rock Love, el seu sisè àlbum, enregistrat en part en  directe. El seus llargs solos de guitarra i bateria esdevindran marca de la casa i objecte de dures crítiques, principalment entre els defensors del blues-rock d’arrels. La fallida comercial d’aquest disc, la primera de la seva carrera, contrasta amb l’actual reconeixement dels seus fans.

Disc de la setmana: “It’s all about love”

portada It's all about loveJames Brown el va animar a acabar els estudis abans d’enrolar-se a la seva banda quan era un jove talentós. Gairebé seixanta anys després, el saxo de Parker ha esdevingut l’ambaixador del funky arreu.

A la seva recepta màgica (2% de jazz + 98% de funk) afegeix ara un bon raig d’amor per entregar, juntament amb la Big Band alemanya WDR, aquest àlbum temàtic carregat d’estàndards per celebrar el seu 75 aniversari.

Maceo Parker: de Carolina del Nord (1943) al món (2018).

Disc de la setmana: “Record”

RecordInternacionalment coneguda com la meitat del grup Everything But The Girl, la carrera en solitari de Tracey Thorn ha entregat joies del pop com l’empàtic Love and its opposite (2010).

Retorna ara amb Record, un disc ballable amb cançons d’apoderament femení, plenes de la delicada força característica de Thorn.

Les seves lletres basculen entre la mirada crítica envers el món dels famosos i de les seves velles estructures masclistes i les expressions sinceres i divertides davant les dificultats de la vida quotidiana i la maternitat.

Disc de la setmana: “Camino Soria”

portada Camino Soria“Bécquer no era idiota, ni Machado un ganapán”

Gairebé vint anys després de la dissolució de Gabinete Caligari, la remasterització d’aquest  ara ja clàssic de la música espanyola retorna a les nostres oïdes i la nostra memòria frases tan ben travades com aquesta, i una bona quantitat de cançons que formen part de l’imaginari col·lectiu per dret propi. Amb art de Pablo Sycet i fotografia d’Alberto García-Alix, Camino Soria serà recordat com un dels discos més treballats del pop espanyol.

 Camino Soria surge de un chasquido de genialidad y es hoy, treinta años después de su publicación, un artefacto pop audiovisual cuyo discurso conceptual ha trascendido los embates del tiempo”   

EDI CLAVO, Camino Soria (Contraediciones, 2018)

Disc de la setmana: “Face your fear”

portada Face your fearCurtis Harding retorna amb força i carisma als escenaris des del seu segon disc, FACE YOUR FEAR.

Amb un estil elegant i un repertori construït sobre la seva àmplia formació en gòspel, blues, R&B i rock, Harding aconsegueix traslladar-nos a una atmosfera sensual plena de melodies psicodèliques i bases de ritmes negres sublimats fins l’estatisme.

Des del vídeo pel sisè tema de l’àlbum, “Need your love”, trenca els esquemes socials i estètics del soul clàssic i fa arribar una proposta oberta, que un públic heterogeni pot gaudir i adaptar a la seva pròpia experiència de la música.

Disc de la setmana: “Touristes”

portada TouristesAquest feliç encontre entre la gran dinastia musical Farka Touré, tot un referent del blues del desert de Mali, i el gòtic nord-americà de la georgiana establerta a Brooklyn Julia Easterlin ens deixa una poc habitual fusió sense costures.

La veu trencada, la queixa i el gemec d’Easterlin s’adapten i refermen l’arpegi de la kora d’una forma gairebé orgànica.

Disc de la setmana: “Reluciente, rechinante y aterciopelado”

portada Reluciente, rechinante, aterciopeladoUna veu poderosa, un baix ferm. Andrea Echeverri i Héctor Buitrago: ATERCIOPELADOS.

Una banda de rock colombiana que és més que una banda de rock i Colòmbia és només un lloc de partida pel gran viatge universal: un projecte de reconeixement de la identitat humana, de la presència femenina més enllà de l’estereotip, de la pervivència de les societats indígenes i del seu llegat, de la nostra petjada cultural i ecològica (tot l’art de la portada s’elabora amb materials recuperats).

Disc de la setmana: “Approximately infinite universe”

portada Approximately infinite universeA principis de 1973 Yoko Ono entrega un doble àlbum.

Suposa un gir des dels seus primers treballs, considerats experimentals i fruit d’una recerca sonora  a través de veus i instruments de percussió, cap a un pop-rock més convencional, si aquesta paraula pot tenir sentit en la trajectòria d’una artista eclèctica que ha conreat i fusionat disciplines com la poesia, el dibuix, la fotografia, la performance i la instal·lació.

Amb un presència activa i ininterrompuda en el debat públic sobre l’art i la seva funció de cohesió social (actualment els seus tuits segueixen fent arribar missatges de pau arreu del món)  és en aquest disc on podem localitzar les seves primeres reflexions en clau feminista:

“I have a woman inside my soul,
Her eyes sombre and sad.
She waves her hand to try to reach me,
But I can’t hear what she says.”