Entrades

Llibre de la setmana: “Las ocho montañas”

portada Las ocho montañasL’escriptor italià Paolo Cognetti ens proposa Las ocho montañas (Premi Strega), una travessia, cap a la llibertat a través dels records i les emocions. En masculí, basada en la relació entre pares, fills i amics, que es transformen en contacte amb la natura i segons l’entorn.

Una cordada de tres, en quant a personatges i espais: el Pietro, un noi solitari de ciutat, una Milà gris i sorollosa però amb possibilitats i vida social; el Bruno, un pastor rural, de Grana, zona tranquil·la i oxigenada a les faldes dels monts; i la muntanya, nexe d’unió estiu darrera estiu de dos móns distants i la cerca de la pròpia identitat.

Llibre de la setmana: “Nova il·lustració radical”

En aquest petit opuscle, la filòsof Marina Garcés fa una mena de programa on recupera la il•lustració per als nostres dies, quan sembla que aquesta i el seu llegat estan més desprestigiats que mai pels seus enemics. Davant la irracionalitat, el pessimisme, el retrocés i la fatalitat, l’autora proposa recuperar la crítica per sortir del que en diu la “condició póstuma”, l’estat en què ja no s’espera el progrés i la millora general propi de la modernitat (i de la Il•lustració), ni el progrés material propi del capitalisme/consumisme ni les oportunitats “obertes” però personals i superadores pròpies de la postmodernitat. Un estat on només s’és capaç d’anar apedaçant el sistema per tal que continui vigent encara que se sàpiga que ens duu a l’abisme.
Tot i admetent les critiques a la Il•lustració pel seu carácter eurocèntric i el fet que ja ben d’hora es van veure els límits de l’educació i la cultura per arribar a l’emancipació universal (despotisme il•lustrat) i perill dels fills bords de la mateixa (feixisme i comunisme), l’autora no pot deixar de pecar d’eurocèntrica. Qui diu que cap “relat” no és encara vigent i pot imposar-se donant un ple sentit a l’evolució de la societat i del món? Potser això és cert pels occidentals, ara bé, pregunteu en altres latituds i segurament pensen bastant diferent. Potser aquest pessimisme occidental i aquest suposat cul-de-sac en el que ens trobem es deu a un excès de confiança i d’expectatives i, no cal dir-ho, en el declivi d’Europa.

Llibre de la setmana: “Valentino”

portada Valentino“L’obra literària de Natalia Ginzburg és brevetat, intensitat, psicologia, conflicte, tendresa i… elegància”

(De l’epíleg de Jenn Díaz: Paraules de veritat)

Natalia Ginzburg (1916 – 1991) va ser una de les veus més importants de la literatura italiana del segle XX. Entre la seva producció destaca un conjunt de novel·les breus: La strada che va in città (1942); È stato così (1947); Valentino (1951); Saggitario (1957); i Le voci della sera (1961).

Valentino és, encara que no ho sembli, un cop més, una història de dones: mare, germanes (la Caterina i la Clara), esposa (la Maddalena), tieta. Una història familiar d’amor incondicional, irracional i incomprensible. I una història de vides silenciades i secretes que s’intueixen subtilment entre línies, d’estil senzill i acurat.

 Perquè Ginzburg és l’escriptora de les petites coses i els petits moments de ¿felicitat?

Llibre de la setmana: “La familia, la primera escuela de las emociones”

La familia, la primera escuela de las emocionesAprender a educar en las emociones es el mejor regalo para el desarrollo de nuestros hijos.

Hoy en día la conciencia entre los adultos sobre la importancia de la inteligencia emocional es total y absoluta: sabemos que una buena gestión emocional es clave para nuestro bienestar. Y lo que es bueno para los adultos todavía lo es más para los niños y niñas. Por este motivo, la educación de las emociones se ha convertido en el pilar educativo fundamental del siglo XXI.

Si mostrar las emociones ya no es un tabú como lo era hace cincuenta años, lo que nos toca ahora es aprender a educar a los más pequeños en ellas para que las reconozcan y las identifiquen.

El mayor regalo que les podemos hacer a nuestros hijos para que crezcan sanos, felices y conscientes de quiénes son es enseñarles a convivir con las emociones.

Mar Romera expone las dificultades y los conflictos más comunes que padres y madres se pueden encontrar durante el proceso de aprendizaje de los más pequeños, y propone formas de actuar que ayudarán en las relaciones entre padres e hijos para aumentar su capacidad de análisis y de actuación.

Llibre de la setmana: “Sortida a Occident”

portada Sortida a OccidentUna novel·la transgènere, “realista – distòpica”, on sembla que no passa res perquè tot passa molt ràpid al voltant dels protagonistes, en Saeed i la Nadia. Un món ple de portes secretes tancades; darrera de cada porta, una dimensió desconeguda, quelcom diferent, millor o pitjor. Riscos, però també possibilitats de començar de zero, a Míkonos, Londres o San Francisco; i de trobar la dignitat inherent a l’ésser humà, més enllà de migrants o nativistes.

 

Llibre de la setmana: “Cocinar sin las proteínas de la leche”

portada Cocinar sin las proteinas de la lecheSer intolerante a las proteínas de la leche no es obstáculo para ser un gourmet! Aprenda a lidiar con las leches vegetales, elabore sus propios quesos y yogures vegetales y descubra 50 recetas deliciosas: huevos al plato a la crema, blanqueta de ternera con crema de soja, clafoutis de leche de avena… ¡Placer para el paladar, variedad de sabores y equilibro nutricional garantizados!

• 50 recetas sabrosas, equilibradas y fáciles de preparar.
• Consejos para satisfacer plenamente sus necesidades nutricionales.
• Información sobre salud aportada por una nutricionista.

Llibre de la setmana: “Los invisibles”

portada Los invisiblesAlgun cop heu somiat amb retirar-vos a algun lloc, desert, sense res, i trencar amb tot? Encara que sigui temporalment? Si així és, teniu una cita literària amb Los invisibles ,de Roy Jacobsen (Oslo, 1954), per viatjar a Barroy, una petita illa àrida del nord de Noruega, a prop del Cercle Polar Àrtic, habitada només per l’Ingrid i la seva família, tres generacions, que intenten sobreviure treballant el mar i la terra en condicions naturals molts dures i hostils, amb tempestes, gel, vent i demés.

Aquesta primera entrega de la trilogia Barroy mostra com el clima, el terreny, la vegetació, la fauna, el paisatge, fan la seva gent i el seu caràcter, i dóna visibilitat a uns herois quotidians que pateixen els efectes de la modernització i els canvis que viu el país a principis del segle XX. Perquè moltes vegades el gaudi d’uns passa pel sacrifici dels altres.

Los invisibles és una història de superació que pot resultar “exòtica” per a les generacions del benestar, noruegues, i d’arreu del món.

Llibre de la setmana: “Els CIE o la il·legalitat institucional”

portada Els CIE o la il·legalitat institucional"Qui no ha vist als telenotícies dels últims mesos que alguna cosa està passant a els CIE (Centres d’internament d’estranyers)? Les queixes per part de diverses organització pro drets humans, sobretot tot davant del centre de la Zona Franca de Barcelona son continues.

Suposo que per això en Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, no va dubtar ni un moment en contactar amb la Raquel Gámez per encarregar-li un assaig que parlés i expliqués de forma planera tot el que tenia a veure sobre els CIE i d’aquesta manera posar el seu granet d’arena per tal d’ajudar a aquells que, a crits, estan demanant una ajuda desesperada.

I la Raquel ha aconseguit el seu objectiu. Com deia al començament, segur que no és el millor moment per llegir un assaig, però no m’ha costat gens ni mica posar-me amb la seva lectura gràcies al llenguatge proper, a l’escriptura planera de la Raquel.

Però també ha aconseguit un segon objectiu i és escandalitzar-me amb el que he llegit. Com pot un governant girar la cara davant l’evidencies explicades per la Raquel? Per què no fan res? O millor dit, per què fan el que fan en contra de tot dret humà? Són persones de tercera? Són persones?

La lectura és dura per moments, ja que l’autora barreja fets purament tècnics, amb realitats generals i realitats personals, realitats amb nom i cognoms i aquestes són les que més mal fan.

Un altre gran encert de la publicació és que no només es dedica a denunciar, sinó que al final del llibre també dona alternatives al que s’està fent; alternatives gens descabellades i que podrien ser assumides des de ja mateix per les autoritats competents fent que tots aquells que malauradament queden atrapats en els CIE no tinguessin que partir com ho estan fent i tinguessin una vertadera oportunitat.

Llibre de la setmana: “Si tu m’escoltes”

portada Si tu m'escoltesCada fracàs ens ensenya alguna cosa que necessitàvem aprendre

Amb aquesta cita de Charles Dickens arrenca, Coia Valls, Si tu m’escoltes, títol publicat per l’editorial Comanegra per a la col•lecció “Narrativa d’emocions”.
Una novel•la curta de lectura ràpida sobre el poder de l’empatia i l’escolta plena en una societat marcada per les presses i l’èxit social i laboral.
La història ens trasllada a la societat nord-americana post Segona Guerra Mundial, en concret a Tulsa, Oklahoma, any 1953, però l’art de saber escoltar és atemporal.
Mai no és aviat per fer un gest amable…

Llibre de la setmana: “IBEX 35: una historia herética del poder en España”

portada Ibex 35Este libro arroja luz sobre las múltiples idas y venidas por las que un alto cargo del Estado pasa a formar parte de una gran empresa, o un empresario pasa a ser un funcionario del Estado. Estos viajes, poco explorados hasta ahora, son un símbolo de la historia reciente de España, cuyo resultado es un Estado progresivamente derrotado. Sin embargo, desde el inicio de la crisis en 2008, solo una empresa del IBEX 35 ha sido liquidada: Martinsa-Fadesa. El índice bursátil permanece así inmaculado, mientras el Estado ha pasado por un proceso de adelgazamiento, reducción de competencias económicas y limitación del gasto.

Con el trasfondo de una base exclusiva de datos sobre puertas giratorias entre el Estado y el IBEX 35, Juste trata de desvelar el sentido de estas. La línea que une dos polos, dos esferas, la política y la económica, que se tocan a través de los dedos de los miembros de los consejos de administración y los miembros del aparato del Estado, y cuyo movimiento va acompañado de una transferencia de recursos y una legislación. IBEX 35 puede aclarar el dilema que plantean las puertas giratorias: ¿es el Estado el que regula y condiciona el devenir de las grandes empresas, o son las empresas las que han pasado a tener un mayor control de determinadas áreas del Estado?