Entrades

Llibre de la setmana: “Els CIE o la il·legalitat institucional”

portada Els CIE o la il·legalitat institucional"Qui no ha vist als telenotícies dels últims mesos que alguna cosa està passant a els CIE (Centres d’internament d’estranyers)? Les queixes per part de diverses organització pro drets humans, sobretot tot davant del centre de la Zona Franca de Barcelona son continues.

Suposo que per això en Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, no va dubtar ni un moment en contactar amb la Raquel Gámez per encarregar-li un assaig que parlés i expliqués de forma planera tot el que tenia a veure sobre els CIE i d’aquesta manera posar el seu granet d’arena per tal d’ajudar a aquells que, a crits, estan demanant una ajuda desesperada.

I la Raquel ha aconseguit el seu objectiu. Com deia al començament, segur que no és el millor moment per llegir un assaig, però no m’ha costat gens ni mica posar-me amb la seva lectura gràcies al llenguatge proper, a l’escriptura planera de la Raquel.

Però també ha aconseguit un segon objectiu i és escandalitzar-me amb el que he llegit. Com pot un governant girar la cara davant l’evidencies explicades per la Raquel? Per què no fan res? O millor dit, per què fan el que fan en contra de tot dret humà? Són persones de tercera? Són persones?

La lectura és dura per moments, ja que l’autora barreja fets purament tècnics, amb realitats generals i realitats personals, realitats amb nom i cognoms i aquestes són les que més mal fan.

Un altre gran encert de la publicació és que no només es dedica a denunciar, sinó que al final del llibre també dona alternatives al que s’està fent; alternatives gens descabellades i que podrien ser assumides des de ja mateix per les autoritats competents fent que tots aquells que malauradament queden atrapats en els CIE no tinguessin que partir com ho estan fent i tinguessin una vertadera oportunitat.

Llibre de la setmana: “Si tu m’escoltes”

portada Si tu m'escoltesCada fracàs ens ensenya alguna cosa que necessitàvem aprendre

Amb aquesta cita de Charles Dickens arrenca, Coia Valls, Si tu m’escoltes, títol publicat per l’editorial Comanegra per a la col•lecció “Narrativa d’emocions”.
Una novel•la curta de lectura ràpida sobre el poder de l’empatia i l’escolta plena en una societat marcada per les presses i l’èxit social i laboral.
La història ens trasllada a la societat nord-americana post Segona Guerra Mundial, en concret a Tulsa, Oklahoma, any 1953, però l’art de saber escoltar és atemporal.
Mai no és aviat per fer un gest amable…

Llibre de la setmana: “IBEX 35: una historia herética del poder en España”

portada Ibex 35Este libro arroja luz sobre las múltiples idas y venidas por las que un alto cargo del Estado pasa a formar parte de una gran empresa, o un empresario pasa a ser un funcionario del Estado. Estos viajes, poco explorados hasta ahora, son un símbolo de la historia reciente de España, cuyo resultado es un Estado progresivamente derrotado. Sin embargo, desde el inicio de la crisis en 2008, solo una empresa del IBEX 35 ha sido liquidada: Martinsa-Fadesa. El índice bursátil permanece así inmaculado, mientras el Estado ha pasado por un proceso de adelgazamiento, reducción de competencias económicas y limitación del gasto.

Con el trasfondo de una base exclusiva de datos sobre puertas giratorias entre el Estado y el IBEX 35, Juste trata de desvelar el sentido de estas. La línea que une dos polos, dos esferas, la política y la económica, que se tocan a través de los dedos de los miembros de los consejos de administración y los miembros del aparato del Estado, y cuyo movimiento va acompañado de una transferencia de recursos y una legislación. IBEX 35 puede aclarar el dilema que plantean las puertas giratorias: ¿es el Estado el que regula y condiciona el devenir de las grandes empresas, o son las empresas las que han pasado a tener un mayor control de determinadas áreas del Estado?

Llibre de la setmana: “Todo lo bueno es libre y salvaje”

Henry David THOREAU (Massachusetts, 1817 – 1862) Filòsof, naturalista, assagista i defensor del medi ambient, la vida simple, la solidaritat, i el dret a la desobediència civil i la no violència, a la insubordinació cívica davant governs corruptes i lleis injustes. Un autor i uns textos totalment contemporanis.

“Pocos escritores o pensadores han tenido la puntería y el pulso de Henry David Thoreau. Pero a Thoreau no le gustaba la caza, así que usaremos otra metáfora: digamos mejor que pocos escritores o pensadores han sabido extraer la miel del mundo a partir de una sola flor, pocos han estado tan dotados para ese aforismo, esa frase o ese breve fragmento tras cuya lectura sentimos que algo destella, que algo en nuestra vida puede cambiar, que se despliega un conjunto inédito de posibilidades existenciales” […] “Hemos recorrido toda su obra y hemos recogido en este volumen una amplia antología de los mejores pensamientos de Thoreau: aquí se trata sobre la belleza y el azar, la aurora y el crepúsculo, la amistad y la imaginación, la moda y la dieta, la libertad y la insumisión, la música y el silencio, los indios y la sabiduría, la simplicidad y el dinero, los viajes y la soledad, los árboles y los pájaros, el trabajo y el amor, la muerte y lo que nos salva, lo salvaje en la naturaleza y en nosotros mismos, los libros y el inextinguible deseo de leer, lo sagrado en el cielo y en la tierra, la felicidad de las marmotas y de los humanos, los paseos por el bosque y también por la ciudad, la estaciones y el ciclo interminable de la vida…”

errata naturae

Llibre de la setmana: “El libre albedrío: un estudio filosófico”

portada El libre albedríoEn aquest llibre, Carlos Moya repassa les diferents visions, favorables i contràries a l’existència del lliure albir entès com la capacitat dels homes per prendre decisions i portar-les a terme. Aquest és un tema des de sempre controvertit ja que de la seva existència se’n desprèn considerar els homes com a éssers diferents i amb un valor especial respecte la resta d’éssers vius (animals racionals?) i, sobretot, considerar-los com a éssers amb responsabilitat moral.
Primerament s’analitzen les diferents condicions del lliure albir, és a dir, el fet que la decisió/acte sigui intencionat o voluntari, que hi hagi possibilitats alternatives, que hi hagi un control racional i que l’individu sigui l’autor genuí de la decisió/acte.
En segon lloc, s’analitza quines de les condicions són imprescindibles per avaluar la responsabilitat moral d’un acte, és a dir, per merèixer reconeixement o recriminació (premi o càstig si es vol).
En tercer lloc s’analitzen els diferents esculls a la demostració del lliure albir ja que el neguen en base a alguna de les condicions i que, principalment, provenen del determinisme, de l’indeterminisme, d’estudis empírico-científics i unes altres més genèriques que podem anomenar filosòfiques.

El llibre pot semblar feixuc però té la virtut de tractar el tema de forma ben argumentada, clara i ordenada, a més de ben il·lustrada amb els arguments i contra-arguments de cadascuna de les opcions. El tema no podem dir que sigui objecte de conversa a les cafeteries però, encara que no ho sembli, és d’actualitat si fem cas de les noticies que apareixen als mitjans contínuament i que semblen anar quasi sempre encaminades a negar el lliure albir. Per una banda hi ha totes les informacions que parlen dels gens, de la seva relació i importància amb el caràcter, les decisions i accions que un prendrà, les malalties que un patirà, etc (determinisme causal biològic?), també les informacions que volen fer creure que el medi social ho explica tot, per bé o per mal (determinisme causal social?), etc.

Llibre de la setmana: “Quédate este día y esta noche conmigo”

portadaTres protagonistes. Una oferta de feina per a Google; i dos candidats: l’Olga, una dona madura, matemàtica i empresària retirada; i el Mateo, un noi jove, apassionat de la robòtica. Una relació intergeneracional i una al·legoria al talent, mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats en un món que no vol ser de cap manera qüestionat.

Quédate conmigo hoy,
vive conmigo un día y una noche
y te mostraré el origen de todos los poemas.
Fragment de “Canto a mí mismo”

Walt Whitman

Llibre de la setmana: “Catalunya en negre”

portada Catalunya en negreCatalunya en negre. 150 anys de crims i criminals és un llibre que ens duu a la normalitat. Catalunya, òbviament, ha tingut criminals, com ha tingut inventors, herois i cobards. I la crònica negra de Catalunya és una part important important de la història popular d’aquest país. La història dels crims catalans és, també, una història social del país, de les seves injustícies, de les seves desigualtats, dels odis populars… I, fins i tot, de les impunitats: destaca la història d’un assassí confés absolt per les seves connexions amb el règim franquista. Tot i que la tria podria haver estat més àmplia, Catalunya en negre és un llibre que es llegeix magníficament i que ens transporta als aspectes més tèrbols de la història del país. Un viatge a la Catalunya més truculenta.

Llibre de la setmana: “Desoriental”

portada Desoriental“Contar el presente exige que vaya lejos en el pasado, que atraviese fronteras…”

Négar Djavandi (escriptora, guionista i directora de cinema franco-iraniana, 1969) ens regala la història de la família Sadr. Amb la Kimiâ, protagonista i narradora, fem un viatge generacional des del nord de Pèrsia, fins a l’ Europa actual, passant per l’Iran del Xa i l’aiatol·là Khomeini i Teheran, arribant a la França de les segones generacions, de la qual ella “ja forma part”.

Desoriental reflecteix el conflicte cultural i social que pateix l’Europa somniada, idealitzada, imaginada, anhelada, per aquells que van venir buscant l’oportunitat de llibertat, on l’única opció és la “desorientalització”. Llavors, parlem de viure o sobreviure? D’arrelament, integració o assimilació? Sentiment de pertinença?

Llibre de la setmana: “Gente casi perfecta”

portada Gente casi perfectaUn libro de viajes ingenioso, informativo y popular sobre los países escandinavos y cómo pueden no ser tan felices o tan perfectos como suponemos. El periodista Michael Booth ha vivido entre los escandinavos durante más de diez años y ha ido sintiéndose cada vez más frustrado ante la visión color de rosa de esta parte del mundo ofrecida por los medios occidentales. En este oportuno libro parte desde Dinamarca, su hogar adoptivo, para embarcarse en un viaje por los cinco países nórdicos y descubrir quiénes son estas curiosas tribus, los secretos de su éxito y, lo más intrigante de todo, lo que piensan unos de otros. ¿Por qué los daneses son tan felices, a pesar de tener los impuestos más altos? ¿Los finlandeses tienen realmente el mejor sistema educativo del mundo? ¿Son los islandeses tan feroces como a veces aparentan? ¿Cómo están gastando los noruegos su fantástica riqueza petrolera? ¿Y por qué todos odian a los suecos? Michael Booth explica quiénes son los escandinavos, cómo difieren y por qué, cuáles son sus caprichos y debilidades, y explora por qué estas sociedades se han convertido en tan exitosas y modélicas para el mundo. A lo largo de este recorrido surge una imagen más matizada, a menudo más oscura, de una región plagada de tabús, caracterizada por un parroquialismo sofocante y poblada por extremistas de diversos matices.

Llibre de la setmana: “Una librería en Berlín”

portada Una librería en Berlín“Es deber de los supervivientes rendir testimonio con el fin de que los muertos no sean olvidados ni los oscuros sacrificios sean desconocidos…”

F.F. En Suiza, a orillas

del lago de los Cuatro Cantones,

 1943 – 1944

L’any 2010 es van trobar en un mercat ambulant de Niça les memòries de Françoise Frenkel, publicades l’any 1945. Frymeta Idesa Raichenstein-Frenkel, nascuda a Polònia el 14 de juliol de 1889, d’origen jueu, va estudiar Lletres a La Sorbonne, i va obrir als anys 20, a Berlín, amb el seu marit, l’única llibreria francesa especialitzada, La Maison du Livre. Va ser tot un èxit intel·lectual i popular, fins a l’arribada de Hitler al poder. Llavors Françoise fugí a França.

Una librería en Berlín és el relat personal d’una vida en clandestinitat a la França ocupada, i una lliçó de confiança i esperança.