Entrades

Pel·lícula de la setmana: “Muchos hijos, un mono y un castillo”

portada Muchos hijos, un mono y un castillo"

“En esta vida sólo deseo tener Muchos hijos, un mono y un castillo

Un documental biogràfic sobre Julita Salmerón dirigit pel seu fill, Gustavo Salmerón. El retrat claroboscur d’una dona, el seu somni i tota una família, avantpassats inclosos. Un drama còmic des de l’esperpent, el surrealisme, l’espontaneïtat i la tendresa.

Riure per viure, viure per riure.

Pel·lícula de la setmana: “Un minuto de gloria”

portada Un minuto de gloriaQuè faries si et trobessis un milió de levs, mig milió d’euros, a les vies del tren?

Petrov, un treballador del ferrocarril, va decidir lliurar-lo íntegrament a la policia. A canvi, l’Estat el va obsequiar amb un rellotge. Compensa l’honestedat i la responsabilitat individual en una societat en plena crisi de valors amb una burocràcia sense escrúpols?

Els directors búlgars Kristina Grozeva i Petar Valchanov dirigeixen, l’any 2016, Slava, Un minuto de gloria, una sàtira àgil, sobre la corrupció i la malversació de diners públics, i les falses esperances que va provocar, a nivell social, la fi del règim comunista i l’inici del règim capitalista en els països de l’Europa de l’Est.

Sou mès herois anònims o pro-sistema orgullosos de poder gaudir d’ un minut de glòria?

Pel·lícula de la setmana: “El maravilloso jardín secreto de Bella Brown”

portada El maravilloso jardín secreto de Bella Brown¿Quién es Bella Brown (Jessica Brown Findlay)? Una peculiar joven que sueña con escribir cuentos para niños. Es huérfana, tiene TOC, un jefe horrible en la biblioteca y mucho miedo a la naturaleza.

¿Quién es Alfie Stephenson (Tom Wilkinson)? Un anciano viudo, rico y gruñón, y un increíble jardinero.

Juntos compartirán un tesoro de la mano del director Simon Aboud. Un maravilloso jardín secreto en el corazón de Londres.

Pel·lícula de la setmana: “Los insólitos peces gatos”

portada Los insólitos peces gato“El peix gat té la particularitat de sobreviure hores fora de l’aigua…”

L’any 2013, la directora mexicana Claudia Sainte – Luce estrenava Los insólitos peces gato, una pel·lícula gens convencional, amb uns personatges extravagants i força emotius. Què pot unir la Martha, una mare de família amb 4 fills, i la Claudia, una noia introvertida i solitària?

La crítica diria, entre d’altres coses, “una pel·lícula indie mexicana”.

Pel·lícula de la setmana: “Paula, una mujer en busca de la libertad”

portada PaulaPaula, una mujer en busca de la libertad, és un biopic dirigit per Christian Schwochow sobre Paula Modershohn-Becker (1876 – 1907), pionera de la pintura expressionista, que un segle després ha aconseguit tenir una casa museu a Bremen.

Una aproximació, des de la ficció, al món de l’art de principis del segle XX; a Alemanya i França; a la colònia d’artistes de Worpsede; a Rilke, Rodin, Claudel; a Cezanne; i a una doble lluita, envers el feminisme i contra el rigor acadèmic.

Pel·lícula de la setmana: “Bajo el sol”

portada Bajo el solÉs possible començar de nou arrossegant un passat bèl·lic?

 Bajo el sol (2015) del director Dalibor MATANIC, coproducció croata-serbi-eslovena.

Un enfrontament ètnic entre dues aldees balcàniques. Dues nacions lluitant per la (pròpia) llibertat. I tres històries d’amor, protagonitzades pels mateixos actors, diferents personatges, en tres dècades, 1991, 2001 i 2011. Res és gratuït.

Un drama romàntic i poètic per reflexionar sobre els conflictes bèl·lics, l’odi transmès i heretat, les seves conseqüències físiques i emocionals, les dificultats per començar de nou i l’esperança.

Pel·lícula de la setmana: “Clash”

portada ClashEl Caire, 2013. Caos i bogeria amb manifestacions per tot arreu. Després de la Revolució blanca i la Primavera àrab de 2011, els Germans Musulmans i Mohamed Morsi guanyen les eleccions democràtiques, però després d’un any al poder res de lo promès s’ha aconseguit. Això, la crisi econòmica i l’amenaça “islàmica”, desemboquen en una societat crispada i encara més enfrontada, interna i externament. Egipte és, de nou, “l’infern a la Terra” de Nasser.

I així ho mostra Clash, Choque, a través d’un escenari únic. Una furgoneta policial amb un munt de persones empresonades a dins, manifestants de tots colors, polítics i religiosos, i de totes les edats, algun periodista i inclús militars. Una societat plural amb moments de tot: odi i reconciliació, terror i esperança, enfrontaments i aliances, respecte i sentit comú, asfíxia i llibertat.

El director, Mohamed Diab, aconsegueix un ambient suficientment claustrofòbic, a través de la càmara i el so, perquè l’espectador ho extrapoli, des de la ficció, a la situació real del país.

Pel·lícula de la setmana: “Stefan Zweig, adiós a Europa”

portada Stefan Zweig, adiós a EuropaStefan Zweig, adiós a Europa  (Maria Schrader) és una biopic sobre el biògraf i intel·lectual jueu, escriptor de referència a Alemanya a principis del segle XX, que va haver d’abandonar la seva pàtria l’any 1932, censurat i perseguit pel nazisme. Tras fugir cap a París i Londres, finalment es refugia a Brasil, “un país exemplar de coexistència pacífica de races, classes i religions, de diversitat”.

La pel·lícula només es centra en els darrers anys de la vida de Zweig, 1936 – 1942, quan l’escriptor viatja amb la seva dona pel continent Americà, on és admirat, reconegut i aclamat per la seva obra literària, però també reclamat perquè es posicioni sobre Alemanya, cosa que troba totalment injusta i irrespectuosa cap a aquells que no han pogut salvar-se. Mostra un Zweig nòmada, privilegiat i molt influent, però emocionalment torturat, cansat i horroritzat pel camí que està prenent una Europa rica en el passat, però molt pobre en el present, on és impossible separar la intel·lectualitat de la política.

La fotografia, el paisatge i la llum contrasten, positivament, amb la tristesa de la història i del protagonista, un escriptor incapaç ja d’escriure que només busca viure en pau.

Pel·lícula de la setmana: “Rehenes”

portada RehenesRehenes (Rezo Gigineishvili) és una pel·lícula georgiana sobre Georgia.

Basada en fets reals, narra com un grup de joves, fills de l’elit intel·lectual i poderosa soviètica, intenta fugir de la URSS l’any 1983 segrestant un avió amb destinació Turquia, fet que desencadena un desastre personal i col·lectiu. Rehenes és un retrat político-social de tot un país, i especialment d’una generació, la “generació jeans”, privada de llibertat i castigada per la censura del règim comunista, que somnia amb un occident, possiblement, sobrevalorat.

Cal donar una oportunitat a Rehenes per l’apunt històric; l’escassa producció cinematogràfica georgiana que ens arriba; i la reflexió sobre què i qui és realment ostatge.

Pel·lícula de la setmana: “Frágil equilibrio”

Frágil equilibrio“FRÁGIL EQUILIBRIO”, de Guillermo García López, és una de les darreres incorporacions a la nostra secció especial de Cinema Documental.

Al voltant d’una conversa amb l’expresident de l’Uruguai, Jose Mujica, i les seves reflexions sobre la humanitat i la civilització actuals, el capitalisme, l’esclavisme, la societat de mercat, la propietat privada i les malalties socials actuals, es presenten tres històries i tres continents diferents. “Salarymen” japonesos, marcats per la rutina, el sou i l’estatus social; joves africans subsaharians obsessionats amb saltar la tanca de Melilla buscant un futur possible a Europa; i famílies, víctimes de l’especulació immobiliària i dels desnonaments, intentant sobreviviure en una ciutat del primer món, Madrid.

Escenaris i testimonis connectats per petits detalls reveladors: una sabatilla, un tren, files de persones, un cementiri…  Elements comuns contextualitzats per pensar en la globalització, la interdependència, la sobrietat, l’austeritat, la llibertat individual, la felicitat, el temps, la vida, la dignitat i la seva fragilitat.

Una aposta “per un món sense fronteres amb regles ben definides” que facin possible un equlibri col·lectiu.