Entrades

Pel·lícula de la setmana: “Timecode”

portada TimecodeCurmetratge: producció audiovisual cinematogràfica de durada mínima 5 minuts, máxima 30. Històricament se li pressuposa baix pressupost, els festivals com a medi natural i públic limitat.

Us proposem Timecode, de Juanjo Giménez Peña, curt guanyador de la Palma d’Or del Festival de Cannes 2016. Una píndola concentrada de 15 minuts, sobre la incomuniació, altres formes de comunicació, el llenguatge no verbal a través de la dansa.

Pel·lícula de la setmana: “Kalo Pothi: un pueblo de Nepal”

portada Kalo PothiNepal. Dècada 1996 – 2006.

Guerra civil. Conflicte entre el govern monàrquic i els rebels maoistes que pretenen instaurar la República Popular del Nepal.

Conseqüències: milers de morts, desaparicions i fugides cap a l’Índia.

I en aquest escenari, l’amistat entre dos nens de castes diferents. El Kiran, de “bona família”, de classe alta, i el Prakash, un pària, un intocable. Però coses de la vida, segons el moment i les circumstàncies que es troben trenquen i inverteixen els rols.

Kalo Pothi, un pueblo de Nepal, ens aproxima a un paisatge, uns ritmes de vida, uns costums, un llenguatge i un cinema diferents.

Pel·lícula de la setmana: “Bar Bahar: entre dos mundos”

portada Bar BaharBAR BAHAR. ENTRE DOS MUNDOS és l´òpera prima de la directora palestina MAYSALOUN HAMOUD.

Sis protagonistes femenines.

Tres principals: la Leila, la Nour i la Salma, tres joves palestines que comparteixen pis, cadascuna amb la seva història i situació personal.

I tres secundàries: Tel-Aviv, la segona ciutat més gran d’Israel, centre econòmic i cultural pel seu caràcter cosmopolita i modern, que exerceix com a pulmó per a les noies; la música, electrònica, trencadora, element clau de desconnexió; i la llibertat religiosa, de gènere i sexual, versus la tradició.

“Una història de dones,  explicada per una dona, per a tothom”

Pel·lícula de la setmana: “Historia de una pasión”

portada Historia de una pasiónTerence Davies dirigeix Historia de una pasión, biopic sobre l’escriptora nord-americana Emily Dickinson (1830-1886).

És clau mostrar l’univers personal de la poetessa i el seu entorn familiar i social per entendre com una dona rebel, gens convencional i inadaptada als costums de l’època optà per l’aïllament com a modus vivendi i la poesia com a expressió de les seves passions, contradiccions i mancances vitals.

La caracterització i la interpretació de Cynthia Nixon, magistrals. La fotografia, quadres estàtics en moviment.

Una joia audiovisual per apropar-se a la poesia.

Sols vaig beure un glop de vida,
et diré el que m’ha costat:
tota la meva existència…

Pel·lícula de la setmana: “Langosta” de Yorgos Lanthimos

portada LangostaQuè pot sortir del treball audiovisual conjunt entre Grècia, Irlanda, Gran Bretanya, els Països Baixos, França…? Doncs LANGOSTA, una co-producció dirigida per YORGOS LANTHIMOS, que sorprèn i enganxa, o avorreix.

Per què hi ha tants gossos? Per què fa tanta por la soledat? Trobar algú amb qui estar és un acte sincer? O és una necessitat?

La pel·lícula ens presenta una societat distòpica en la qual les persones sense parella són perseguides i ingressades en un hotel per trobar, en 45 dies, una parella real;  si no ho aconsegueixen es converteixen en l’animal que “voluntàriament” han escollit el dia de l’ingrés. Però sempre quedarà el bosc…

Ja imagineu quin animal va escollir  David (Colin Farrell), el protagonista? I vosaltres?  És la revolució dels altres una opció?

Pel·lícula de la setmana: “La doncella”

portada La doncellaTítol: La doncella (basada en la novel·la homònima de Sarah Waters)

Director: Park Chan-wook  (Oldboy)

Origen: Corea del sur

Sinopsi: Corea, dècada 1930, colonització japonesa. Dues dones i una conspiració. Una jove, Sookee, és contractada com a minyona de Hideko, una noia japonesa rica que viu reclosa en una mansió sota l’autoritat del seu oncle. Sookee té una única missió: fer que Hideko s’enamori d’un estafador que es fa passar per un comte japonès.

 Un thriller eròtic, pervers, inquietant, simbòlic i  sexual on res és el que sembla i tot es basa en un joc de poder. L’únic que no enganya, la fotografia; excepcional.

Les millors pel·lícules recomanades aquest 2017

Aquí teniu les pel·lícules recomanades per la Biblioteca durant el primer semestre d’enguany. Si voleu llegir les ressenyes cliqueu a la imatge o consulteu la secció Recomanacions del nostre web.

Pel·lícules recomanades per la Biblioteca

Pel·lícula de la setmana: “La leyenda del tiempo”

portada La leyenda del tiempoLa leyenda del tiempo (1979) és el títol del mític disc de Camarón. D’aquí agafa el nom el director Isaki Lacuesta per a la seva pel·lícula estrenada l’any 2006.

Res és casual…De Tochigi (Tòquio, Japó) a l’illa de San Fernando (Cadis, Espanya). Dos personatges reals. L’Isra, un adolescent gitano, cantaor que no pot cantar perquè està de dol i somia amb viatjar lluny. I Makiko, una jove infermera japonesa que decideix venir a Espanya perquè vol ser cantaora i transmetre passió als demés.

Un tempo, una fotografia i uns escenaris amb sentiment.

Pel·lícula de la setmana: “¡Buen camino! Seis peregrinos, un destino”

portada Buern camino¡Buen camino! Seis peregrinos, un destino. En aquest cas, el camí francès. 800 kms. St. Jean Pied de Port – Santiago de Compostela. Una persona, un procés interior. Un viatge en el temps.

El documental posa en relleu, a través d’experiències personals, una sèrie infinita de valors, sentiments i sensacions: repte? competitivitat? espiritualitat? desafiament? soledat? llibertat? senzillesa? necessitat? intensitat? creença? fe? superació? meditació? reflexió? silenci? pau interior? compartició? dolor i plaer? cerca? preguntes i respostes?

El creient, el turista, l’esportista, l’ecologista… l’individu es fa pelegrí a mesura que avança el camí en què el canvi és constant, i un creix com a persona. Metàfora de la vida…

Pel·lícula de la setmana: “Mustang” de Deniz Gamze Ergüven

portada MustangMUSTANG és l’òpera prima franco – turca de Deniz Gamze Ergüven amb, segons alguns crítics cinematogràfics, elements propis de La casa de Bernalda Alba (de Federico García Lorca) i Las vírgenes suicidas (de Jeffrey Eugenides).

Turquia. Després de la pèrdua dels pares, cinc germanes són traslladades a una aldea per viure amb l’àvia i l’oncle. L’ambient familiar, patriarcal i la tradició asfixiaran la frescor, la il·lusió, el despertar i la llibertat pròpia de les adolescents (com la dels mustangs, cavalls salvatges).

A través de la germana petita, encara nena, contemplem un retrat d’extrems: el contrast entre l’Istanbul cosmopolita i somiat per les protagonistes, i les zones rurals, tancades i conservadores; la protecció de la dona i la connotació sexual de la feminitat; i els matrimonis concertats clandestins.

Una pel·lícula molt “lluminosa” malgrat els episodis foscos.