Entrades

Pel·lícula de la setmana: “Clash”

portada ClashEl Caire, 2013. Caos i bogeria amb manifestacions per tot arreu. Després de la Revolució blanca i la Primavera àrab de 2011, els Germans Musulmans i Mohamed Morsi guanyen les eleccions democràtiques, però després d’un any al poder res de lo promès s’ha aconseguit. Això, la crisi econòmica i l’amenaça “islàmica”, desemboquen en una societat crispada i encara més enfrontada, interna i externament. Egipte és, de nou, “l’infern a la Terra” de Nasser.

I així ho mostra Clash, Choque, a través d’un escenari únic. Una furgoneta policial amb un munt de persones empresonades a dins, manifestants de tots colors, polítics i religiosos, i de totes les edats, algun periodista i inclús militars. Una societat plural amb moments de tot: odi i reconciliació, terror i esperança, enfrontaments i aliances, respecte i sentit comú, asfíxia i llibertat.

El director, Mohamed Diab, aconsegueix un ambient suficientment claustrofòbic, a través de la càmara i el so, perquè l’espectador ho extrapoli, des de la ficció, a la situació real del país.

Pel·lícula de la setmana: “Stefan Zweig, adiós a Europa”

portada Stefan Zweig, adiós a EuropaStefan Zweig, adiós a Europa  (Maria Schrader) és una biopic sobre el biògraf i intel·lectual jueu, escriptor de referència a Alemanya a principis del segle XX, que va haver d’abandonar la seva pàtria l’any 1932, censurat i perseguit pel nazisme. Tras fugir cap a París i Londres, finalment es refugia a Brasil, “un país exemplar de coexistència pacífica de races, classes i religions, de diversitat”.

La pel·lícula només es centra en els darrers anys de la vida de Zweig, 1936 – 1942, quan l’escriptor viatja amb la seva dona pel continent Americà, on és admirat, reconegut i aclamat per la seva obra literària, però també reclamat perquè es posicioni sobre Alemanya, cosa que troba totalment injusta i irrespectuosa cap a aquells que no han pogut salvar-se. Mostra un Zweig nòmada, privilegiat i molt influent, però emocionalment torturat, cansat i horroritzat pel camí que està prenent una Europa rica en el passat, però molt pobre en el present, on és impossible separar la intel·lectualitat de la política.

La fotografia, el paisatge i la llum contrasten, positivament, amb la tristesa de la història i del protagonista, un escriptor incapaç ja d’escriure que només busca viure en pau.

Pel·lícula de la setmana: “Rehenes”

portada RehenesRehenes (Rezo Gigineishvili) és una pel·lícula georgiana sobre Georgia.

Basada en fets reals, narra com un grup de joves, fills de l’elit intel·lectual i poderosa soviètica, intenta fugir de la URSS l’any 1983 segrestant un avió amb destinació Turquia, fet que desencadena un desastre personal i col·lectiu. Rehenes és un retrat político-social de tot un país, i especialment d’una generació, la “generació jeans”, privada de llibertat i castigada per la censura del règim comunista, que somnia amb un occident, possiblement, sobrevalorat.

Cal donar una oportunitat a Rehenes per l’apunt històric; l’escassa producció cinematogràfica georgiana que ens arriba; i la reflexió sobre què i qui és realment ostatge.

Pel·lícula de la setmana: “Frágil equilibrio”

Frágil equilibrio“FRÁGIL EQUILIBRIO”, de Guillermo García López, és una de les darreres incorporacions a la nostra secció especial de Cinema Documental.

Al voltant d’una conversa amb l’expresident de l’Uruguai, Jose Mujica, i les seves reflexions sobre la humanitat i la civilització actuals, el capitalisme, l’esclavisme, la societat de mercat, la propietat privada i les malalties socials actuals, es presenten tres històries i tres continents diferents. “Salarymen” japonesos, marcats per la rutina, el sou i l’estatus social; joves africans subsaharians obsessionats amb saltar la tanca de Melilla buscant un futur possible a Europa; i famílies, víctimes de l’especulació immobiliària i dels desnonaments, intentant sobreviviure en una ciutat del primer món, Madrid.

Escenaris i testimonis connectats per petits detalls reveladors: una sabatilla, un tren, files de persones, un cementiri…  Elements comuns contextualitzats per pensar en la globalització, la interdependència, la sobrietat, l’austeritat, la llibertat individual, la felicitat, el temps, la vida, la dignitat i la seva fragilitat.

Una aposta “per un món sense fronteres amb regles ben definides” que facin possible un equlibri col·lectiu.

Pel·lícula de la setmana: “Timecode”

portada TimecodeCurmetratge: producció audiovisual cinematogràfica de durada mínima 5 minuts, máxima 30. Històricament se li pressuposa baix pressupost, els festivals com a medi natural i públic limitat.

Us proposem Timecode, de Juanjo Giménez Peña, curt guanyador de la Palma d’Or del Festival de Cannes 2016. Una píndola concentrada de 15 minuts, sobre la incomuniació, altres formes de comunicació, el llenguatge no verbal a través de la dansa.

Pel·lícula de la setmana: “Kalo Pothi: un pueblo de Nepal”

portada Kalo PothiNepal. Dècada 1996 – 2006.

Guerra civil. Conflicte entre el govern monàrquic i els rebels maoistes que pretenen instaurar la República Popular del Nepal.

Conseqüències: milers de morts, desaparicions i fugides cap a l’Índia.

I en aquest escenari, l’amistat entre dos nens de castes diferents. El Kiran, de “bona família”, de classe alta, i el Prakash, un pària, un intocable. Però coses de la vida, segons el moment i les circumstàncies que es troben trenquen i inverteixen els rols.

Kalo Pothi, un pueblo de Nepal, ens aproxima a un paisatge, uns ritmes de vida, uns costums, un llenguatge i un cinema diferents.

Pel·lícula de la setmana: “Bar Bahar: entre dos mundos”

portada Bar BaharBAR BAHAR. ENTRE DOS MUNDOS és l´òpera prima de la directora palestina MAYSALOUN HAMOUD.

Sis protagonistes femenines.

Tres principals: la Leila, la Nour i la Salma, tres joves palestines que comparteixen pis, cadascuna amb la seva història i situació personal.

I tres secundàries: Tel-Aviv, la segona ciutat més gran d’Israel, centre econòmic i cultural pel seu caràcter cosmopolita i modern, que exerceix com a pulmó per a les noies; la música, electrònica, trencadora, element clau de desconnexió; i la llibertat religiosa, de gènere i sexual, versus la tradició.

“Una història de dones,  explicada per una dona, per a tothom”

Pel·lícula de la setmana: “Historia de una pasión”

portada Historia de una pasiónTerence Davies dirigeix Historia de una pasión, biopic sobre l’escriptora nord-americana Emily Dickinson (1830-1886).

És clau mostrar l’univers personal de la poetessa i el seu entorn familiar i social per entendre com una dona rebel, gens convencional i inadaptada als costums de l’època optà per l’aïllament com a modus vivendi i la poesia com a expressió de les seves passions, contradiccions i mancances vitals.

La caracterització i la interpretació de Cynthia Nixon, magistrals. La fotografia, quadres estàtics en moviment.

Una joia audiovisual per apropar-se a la poesia.

Sols vaig beure un glop de vida,
et diré el que m’ha costat:
tota la meva existència…

Pel·lícula de la setmana: “Langosta” de Yorgos Lanthimos

portada LangostaQuè pot sortir del treball audiovisual conjunt entre Grècia, Irlanda, Gran Bretanya, els Països Baixos, França…? Doncs LANGOSTA, una co-producció dirigida per YORGOS LANTHIMOS, que sorprèn i enganxa, o avorreix.

Per què hi ha tants gossos? Per què fa tanta por la soledat? Trobar algú amb qui estar és un acte sincer? O és una necessitat?

La pel·lícula ens presenta una societat distòpica en la qual les persones sense parella són perseguides i ingressades en un hotel per trobar, en 45 dies, una parella real;  si no ho aconsegueixen es converteixen en l’animal que “voluntàriament” han escollit el dia de l’ingrés. Però sempre quedarà el bosc…

Ja imagineu quin animal va escollir  David (Colin Farrell), el protagonista? I vosaltres?  És la revolució dels altres una opció?

Pel·lícula de la setmana: “La doncella”

portada La doncellaTítol: La doncella (basada en la novel·la homònima de Sarah Waters)

Director: Park Chan-wook  (Oldboy)

Origen: Corea del sur

Sinopsi: Corea, dècada 1930, colonització japonesa. Dues dones i una conspiració. Una jove, Sookee, és contractada com a minyona de Hideko, una noia japonesa rica que viu reclosa en una mansió sota l’autoritat del seu oncle. Sookee té una única missió: fer que Hideko s’enamori d’un estafador que es fa passar per un comte japonès.

 Un thriller eròtic, pervers, inquietant, simbòlic i  sexual on res és el que sembla i tot es basa en un joc de poder. L’únic que no enganya, la fotografia; excepcional.