Recomanació digital del dia: “El far”

El far / Ma. Carme Roca. Columna, 2018.

No era la primera vegada que s’escapaven al far, aquell far que havia quedat cec i agònic, però sí que seria l’última”. Així comença la novel.la de Ma. Carme Roca, guanyadora del premi Prudenci Bertrana de novel.la 2018.

El far és aquell emblemàtic far de metall que des de l’any 1864 fins al 1961 s’erigia a l’illa de Buda i que podem considerar com un personatge més d’aquesta novel·la plena d’amor, intriga, venjança i secrets familiars.

I és que durant una celebració familiar, la Diana s’adona que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla i sospita que amaga un secret. La Diana decideix que ha arribat el moment de descobrir la veritat i conèixer el pes que té el passat en la seva família.

Podeu veure a la Maria Carme Roca comentant el seu llibre al programa Tens un racó dalt del món..

Recomanació digital del dia: “Vernon Subutex vol. 1”

Vernon Subutex vol. 1/ Virginie Despentes. Random House, 2016.

La primera entrega de la trilogia de Virginie Despentes passa bé. La novel•la pretén mostrar la vida d’una generació que ja ha passat la joventut, que no s’ha privat de res (sexe, drogues i rock’n’roll) però que arriba a una edat destrossada, farta i sense cap perspectiva de futur. El protagonista regentava una botiga de discos però quan aquesta tanca es troba sense ingressos, aïllat i sense res a fer fins que el fan fora del pis de lloguer i ha d’anar buscant-se la vida per anar passant de pis en pis de coneguts, amics i saludats sense que es noti que està al carrer. Amb aquesta excusa i la trama que gira al voltant d’una estrella de rock (Alex Bleach) que és el vincle de tots els personatges i que, quan està totalment enfonsat ajuda al protagonista i que poc després mor de sobredosi, l’autora fa un retaule de diversos personatges d’allò més mediocres i acabats. Xavier, el guionista-racista amb ínfules tot i no haver fet res de bo, Patrice, antic rocker, maltractador, Pam, antiga actriu porno, etc. En resum, els personatges són el milloret de cada casa.

Suposo que l’autora pretenia ser polèmica però relats com aquests ja no poden escandalitzar ningú, són la norma. El panorama que presenta és bastant desolador, però les idees que els personatges deixen anar sobre la societat i certes situacions estan ben trobades. Distret.

Si voleu llegir-lo a Ebiblio cliqueu aquí. També hi trobareu la segona part de la trilogía.

Us deixem amb la conversa amb l’autora al CCCB en el marc del festival Primera persona 2018:

Recomanació digital del dia: “El último beso”

El último beso / James Crumley. Salamandra, 2020

“Cuando finalmente me encontré con Abraham Trahearne, estaba bebiendo cerveza con un bulldog alcohólico llamado Fireball Roberts en un antro destartalado a las afueras de Sonoma, California, apurando hasta la última gota de una hermosa tarde de primavera”

Así comienza El último beso, una de las obras más aclamadas de James Crumley, y en la que nos presenta a C.W. Sughrue, un tipo de mal carácter, sin escrúpulos, demasiado aficionado a la bebida, que ejerce como investigador privado buscando esposas, maridos o hijos desparecidos y que, a tiempo parcial, trabaja de barman en un local de topless.

Sughrue es contratado para seguir la pista de Abrahm Trahearne, un escritor de best-sellers desaparecido, lo que le llevará a dejar Montana y viajar hasta la Costa Oeste. Allí recibirá un nuevo encargo, hallar a una enigmática joven de la que no se sabe nada desde hace diez años. Sughrue convence a Trahearne para que le acompañe en la búsqueda de la joven Betty Sue Flowers, y ambos, entre pistas y  borracheras, vivirán un sinfín de situaciones grotescas y delirantes.

Crumley, con el ritmo y la fuerza de su escritura ha creado una novela sórdida, violenta y despiadada al más puro estilo “hard boiled” americano, y ha inspirado a autores como Dennis Lehane o David Simon, creador de la serie “The Wire”.

Recomanació digital del dia: ” El arte de ordenar para niños”

El arte de ordenar para niños / Nagisa Tatsumi. Duomo, 2017

Un manual per ensenyar l’ordre als nens, que ha estat bestseller al Japó, d’on és la seva autora.

A partir dels dos anys,  els nens comencen a preguntar-se què volen dir  paraules com “ordenar” i “recollir”, que tan sovint escolten  als seus pares. Aquests repeteixen frases com “anem a ordenar abans de menjar”, o “l’habitació és un desastre. Anem a recollir? ” Als més petits els resulta més atractiu treure joguines o jugar amb els seus cotxes preferits formant una llarga pista al passadís.  Guardar-los  més tard no és tan divertit o tan senzill. 

 Quan a un nen encara no se li ha ensenyat a ordenar, no és que ell no pugui  sino que no sap  com fer-ho. Per tant, hem d’ensenyar-los, i el millor mètode és anar pas a pas.

 Aquest llibre parla sobre “ordenar” i mostra tècniques específiques adaptades a les diferents edats. També explica per què ordenar és una cosa que ajuda als nostres fills a desenvolupar diferents capacitats, ja que els proporciona eines per viure una vida plena i feliç en la societat. 

Si voleu llegir-lo a Ebiblio cliqueu aquí.

Recomanació digital del dia: “La vida de las abejas”

La vida de las abejas / Maurice Maeterlinck. Ariel, 2018.

Avui és el #DiaMundialdelesAbelles. Cal conscienciar tothom sobre la importància d’aquests pol•linitzadors indispensables per a la conservació de la biodiversitat, les amenaces a les quals s’afronten i els beneficis que reporten a la terra i l’home.

L’any 1901 el poeta i dramaturg belga Maurice Maeterlinck publicà “La vida de las abejas”, un món aeri, optimista i exterior que l’escriptor estudià amb ciència i paciència d’entomòleg. Observà la vida dins i fora del rusc, les seves volences, els seus camins, misteris i secrets. Un regne presidit sempre per una reina, on la col•lectivitat ho és tot, organitzat en obreres i soldats, gairebé perfecte. Una lectura poètica, i metàfora pura. Per prendre notes!

El trobareu disponible a #eBiblioCat clicant aquí.

I podeu continuar, per altres vies, amb “La vida dels tèrmits” (1927) i “La vida de les formigues” (1930)

Recull de recomanacions digitals

Des del tancament dels serveis presencials, la Biblioteca ha recomanat cada dia diversos documents de ficció, coneixements, audiovisuals, juvenils i infantils a la Biblioteca Virtual i també per les xarxes socials.

Tots els documents recomanats els podreu llegir o mirar a través d’Ebiblio.

Si no heu estat al cas i voleu recuperar-ne alguna, cliqueu al següent enllaç per veure-les.

Recomanació digital del dia: “Cuba va!”

Cuba va! Songs of the New Generation of Revolutionary Cuba / Grupo de Experimentación Sonora. Paredón, 1971

El reputat compositor, guitarrista i director d’orquestra cubà Leo Brouwer produeix el 1971 aquest excepcional recull de grans temes vinculats al moviment musical que va ser batejat com a Nueva Trova cubana. Renovació en tots els aspectes, tant tonals com temàtics, per a una finalitat comú: la revolució (“para por amor seguir trabajando”). Els ritmes tradicionals que ja acompanyaven la llibertat d’un poble podien anar sempre més enllà i és així com s’experimenta amb els acords, les persussions i les veus.
Lloances a les figures revolucionàries (Su nombre, Ho Chi Mihn) conviuen amb crides a l’autonomia mental (Reza el cartel allí, No me pidas), magnífics manifestos sociopoètics (El rey de las flores) i ja clàssics de la música universal (Eternamente Yolanda).
Les veus de Sílvio Rodríguez i Pablo Milanés en ple esclat d’actitud sentaran les bases del que avui es considera una de les grans fites de la música cubana, un renaixement de la seva riquesa lírica, que va alimentar generacions àvides de llibertat i de sentit a tota Amèrica Llatina.
Des d’aquell moment d’emancipació individual i col·lectiva ens arriba un missatge vigent: “Te convido a creerme cuando digo futuro”.

Recomanació digital del dia: “Eren ells”

Eren ells / Carles Rebassa. Angle, 2016.

Amb aquesta primera novel·la guardonada amb el Premi Soler I Pin, el poeta Carles Rebassa demostra el seu domini del llenguatge al servei d’una història sobre la construcció de la identitat personal durant l’adolescència.

L’autor aconsegueix fer un retrat de les vides de diversos joves, dels seus sentiments, problemes, situacions socials I, sobretot dels seus diversos anhels que s’entrellacen contínuament en unes relacions apassionades, violentes I tendres alhora. Tot això, amb un estil acuradíssim on forma I fons es complementen I que, per tant, permetria llegir els passatges I diàlegs de forma separada, tant important és el què com el com. A més, l’autor utilitza una llengua adient pels seus personatges, juvenil I creïble sense caure en dialectalismes o arcaïsmes, ni molt menys haver de recórrer al castellà com tant d’altres escriptors que ho fan, més per incapacitat o mandra que per realisme. En aquesta novel·la, l’autor demostra la seva ambició I bon ofici tant pel que fa als temes, crus I durs sense caure en sentimentalismes o paternalismes de pa sucat amb oli, com pel que fa a l’estil, creador de llengua literària. Potser aquí hi trobem la influència de Blai Bonet o de Jordi Cussà.

En resum, una novel·la ben escrita, trasbalsadora, imprescindible dins el panaroma actual de la narrativa catalana.

Si voleu llegir-la cliqueu aquí.

Us deixem amb la intervenció de l’autor en la recollida del Premi Carles Riba 2018 (Òmniun Cultural) pel seu poemari Sons bruts:

Recomanació digital del dia: “El expolio nazi”

El expolio nazi / Miguel Martorell. Galaxia Gutenberg, 2020.

¿Cómo llevó a cabo el Tercer Reich este saqueo de obras de arte, el más grande de la historia? ¿Cuáles fueron sus vínculos con el Holocausto? 

El expolio nazi analiza en detalle el funcionamiento de la gran maquinaria depredadora dirigida por Adolf Hitler y Hermann Goering, e integrada por directores de museos y galeristas, funcionarios y militares, especuladores y mafiosos. Lejos del amor al arte, muchos de ellos actuaron por afán de poder y ánimo de lucro, impulsos que alentaron un alto grado de violencia y corrupción.

El banquero alemán Alois Miedl, marchante de Goering, fue uno de los protagonistas de aquella trama.  A través de su vida, este libro explica en qué consistió el expolio nazi. También qué papel desempeñó España en la dispersión de los bienes saqueados, pues Miedl halló aquí refugio al acabar la guerra e introdujo de contrabando un número indeterminado de pinturas cuyo paradero aún hoy desconocemos. No fue el único: por aquellos días, los contrabandistas de arte procedentes del Tercer Reich campaban por España con la complicidad de la dictadura franquista y en varias galerías del país podían hallarse pinturas procedentes del expolio.

Per llegir-lo cliqueu aquí.

Recomanació digital del dia: “Hitchcock/Truffaut”

Hitchcock/Truffaut / dir. Kent Jones (2015, Estats Units-França, 80 min.)

Partint d’una sèrie d’entrevistes enregistrades l’agost de 1962, el director francès François Truffaut va publicar en 1966 El cinema segons Hitchcock, el llibre que va reivindicar finalment les grans pel·lícules del realitzador britànic. 49 anys després, aquest documental celebra aquell llibre i, de nou, el cinema de Hitchcock, invitant a alguns dels millors realitzadors actuals a parlar sobre el llegat cinematogràfic del mestre del suspens.

Si el voleu veure a Efilm cliqueu aquí.

Us deixem amb el reportatge sobre el documental emès a TVE: