Noves recomanacions dels experts!

Aquestes són algunes de les lectures que els nostres experts van comentar a la sessió d’aquesta setmana. Apunteu-vos-les bé, ja no teniu excusa per no llegir:

Disc de la setmana: “Escuela de capataces”

portada Escuela de capataces“Lo primero que sorprende en este disco son las letras. Miqui Puig ha llegado a la madurez como compositor a través de ellas, seis años desde su anterior disco han dado para mucho. Sin apenas escenas, llegando hasta lo críptico en ocasiones, la pareja de compositores que forma con Marc Botey –presente desde la época de Los Sencillos– pone a prueba la sensibilidad del oyente frente a las palabras para desentrañar emociones. Sí, emociones que laten con fuerza bajo mensajes aparentemente faltos de cohesión, pero llenos de sensaciones.

Lo segundo es un tono de sólida melancolía en estas letras, de pérdida. No en vano los créditos recuerdan a amigos desaparecidos –Sergio Algora o Alfredo Calonge, de los Negativos–; pero esta desolación contrasta con melodías alegres, instrumentaciones que potencian el hedonismo y que llevan por ejemplo a la melancólica ‘Vos trobava a faltar’ –donde habla de sí mismo, de su ausencia estos años–, a ser un regalo llenapistas. El recorrido musical, por tanto, no sorprende entre la producción del artista: es acogedor y conocido. Cómodo. Consistente.”  César Prieto, Efe Eme.com

Amb el directe de factura impecable de l’Agrupació Ciclista Puig, reforçat per l’elegància de tota la banda (els mitjons a joc), Miqui Puig retorna a l’escenari com a  front man amb aquest Escuela de capataces.

“Se mueve así, te mueve a ti… y a mí”.

Llibre infantil de la setmana: “Fred: l’amic imaginari”

portada Fred l'amic imaginariPrimers amics, millors amics i… amics imaginaris!

Aquest llibre ens proposa reflexionar sobre tots el ets i uts de la amistat de la ma d’en Fred, un genuí amic imaginari que sura pel cel fins que algun nen de veritat el desitgi tenir a ell com a amic…

(Buf! No m’imagino com pot acabar aquesta història… però una cosa sí que sé segur: anant de la ma d’en Colfer i en Jeffers, res no pot acabar malament… SORPRESA ASSEGURADA! )

Llibre de la setmana: “Catalunya en negre”

portada Catalunya en negreCatalunya en negre. 150 anys de crims i criminals és un llibre que ens duu a la normalitat. Catalunya, òbviament, ha tingut criminals, com ha tingut inventors, herois i cobards. I la crònica negra de Catalunya és una part important important de la història popular d’aquest país. La història dels crims catalans és, també, una història social del país, de les seves injustícies, de les seves desigualtats, dels odis populars… I, fins i tot, de les impunitats: destaca la història d’un assassí confés absolt per les seves connexions amb el règim franquista. Tot i que la tria podria haver estat més àmplia, Catalunya en negre és un llibre que es llegeix magníficament i que ens transporta als aspectes més tèrbols de la història del país. Un viatge a la Catalunya més truculenta.

Llibre infantil de la setmana: “Un camí de flors”

portada Un camí de florsAquest és un llibre sense paraules.

Una nena recull flors mentre camina de la mà del seu pare per una ciutat grisa. Cada flor es converteix en un regal que deixa un rastre  de bellesa: un camí de flors. La brillantor tècnica de Sydney Smith, el seu domini de la perspectiva i el to emocional, es combinen amb la fluïdesa narrativa de la història concebuda per Lawson, el seu autor. Una història inspirada en una passejada que l’autor fa amb una de les seves filles, i que amaga un fort simbolisme: «Shopie regalant flors, trobant color i vida en un món gris; ella no semblava ser conscient del que estava fent,… ». L’il·lustrador, aconsegueix plasmar l’emoció i la generositat en el rostre de la nena i en el seu llenguatge corporal,  amb gran subtilesa en aquestes il·lustracions en blanc i negre  esquitxades de color. A vegades, es necessita un nen per veure els detalls que els adults no som capaços de descobrir.

Pel·lícula de la setmana: “Historia de una pasión”

portada Historia de una pasiónTerence Davies dirigeix Historia de una pasión, biopic sobre l’escriptora nord-americana Emily Dickinson (1830-1886).

És clau mostrar l’univers personal de la poetessa i el seu entorn familiar i social per entendre com una dona rebel, gens convencional i inadaptada als costums de l’època optà per l’aïllament com a modus vivendi i la poesia com a expressió de les seves passions, contradiccions i mancances vitals.

La caracterització i la interpretació de Cynthia Nixon, magistrals. La fotografia, quadres estàtics en moviment.

Una joia audiovisual per apropar-se a la poesia.

Sols vaig beure un glop de vida,
et diré el que m’ha costat:
tota la meva existència…

Pel·lícula infantil de la setmana: “El niño y el mundo”

portada El niño y el mundoSense diàlegs i fent ús de l’animació tradicional, aquest film ens proposa tractar un tema delicat i difícil -com ara la actual crisi econòmica- però veient-la a través dels ulls del seu jove protagonista.

Nominada a la millor pel·lícula d’animació en la passada edició dels Óscars de Hollywood.

Les últimes recomanacions dels nostres experts

Aquestes són algunes de les lectures que els nostres experts van comentar a la sessió del passat mes d’octubre. Apunteu-vos-les bé, ja no teniu excusa per no llegir!

Títols recomanats pels experts_octubre 17

Llibre de la setmana: “Desoriental”

portada Desoriental“Contar el presente exige que vaya lejos en el pasado, que atraviese fronteras…”

Négar Djavandi (escriptora, guionista i directora de cinema franco-iraniana, 1969) ens regala la història de la família Sadr. Amb la Kimiâ, protagonista i narradora, fem un viatge generacional des del nord de Pèrsia, fins a l’ Europa actual, passant per l’Iran del Xa i l’aiatol·là Khomeini i Teheran, arribant a la França de les segones generacions, de la qual ella “ja forma part”.

Desoriental reflecteix el conflicte cultural i social que pateix l’Europa somniada, idealitzada, imaginada, anhelada, per aquells que van venir buscant l’oportunitat de llibertat, on l’única opció és la “desorientalització”. Llavors, parlem de viure o sobreviure? D’arrelament, integració o assimilació? Sentiment de pertinença?

Disc de la setmana: “Triplicate” de Bob Dylan

portada TriplicateDylan entrega el seu 38è àlbum d’estudi, triple on cada disc té una durada de 32 minuts: una xifra enigmàtica, com tants altres missatges i fets de la carrera del Nobel de Literatura, qui, en ser preguntat, el presenta com a símbol de llum.

Els trenta temes que el conformen havien estat anteriorment enregistrats per Frank Sinatra, American Standards que marquen la seva trajectòria actual, i han estat produïts per Jack Frost, que no és cap altre que el propi Dylan.