Llibre infantil de la setmana: “La moda a través de los tiempos”

portada La moda a través de los tiemposUs agrada la Moda??

Us agrada la Història?

En aquesta guia trobareu informació sobre com ha evolucionat el vestit, i els complements de la moda al llarg dels temps.

També tot tipus de sabates,  i joies de les diferents èpoques.

Amb explicacions molt il·lustratives i imatges a tot color de cada Període històric.

Necessiteu saber com anaven vestits als anys 60? Als 70? Durant l’imperi romà? Aquest és el vostre llibre!!

Pel·lícula de la setmana: “Clash”

portada ClashEl Caire, 2013. Caos i bogeria amb manifestacions per tot arreu. Després de la Revolució blanca i la Primavera àrab de 2011, els Germans Musulmans i Mohamed Morsi guanyen les eleccions democràtiques, però després d’un any al poder res de lo promès s’ha aconseguit. Això, la crisi econòmica i l’amenaça “islàmica”, desemboquen en una societat crispada i encara més enfrontada, interna i externament. Egipte és, de nou, “l’infern a la Terra” de Nasser.

I així ho mostra Clash, Choque, a través d’un escenari únic. Una furgoneta policial amb un munt de persones empresonades a dins, manifestants de tots colors, polítics i religiosos, i de totes les edats, algun periodista i inclús militars. Una societat plural amb moments de tot: odi i reconciliació, terror i esperança, enfrontaments i aliances, respecte i sentit comú, asfíxia i llibertat.

El director, Mohamed Diab, aconsegueix un ambient suficientment claustrofòbic, a través de la càmara i el so, perquè l’espectador ho extrapoli, des de la ficció, a la situació real del país.

Pel·lícula infantil de la setmana: “La sopa de piedras y otros cuentos del revés”

portada La sopa de piedras y otros cuentosQui no ha comptat mai ovelles per adormir-se?

O s’ha posat el jersei al revés per anar a l’escola?

Qui no ha sentit a parlar de la sopa de pedres?

Cinc històries plenes d’encant, fantasia i humor, presentades pel Mussol del cinema, un dibuix animat entranyable que farà de fil conductor dels diferents curtmetratges.

Una sessió de petits films que adapten de forma original contes populars i costums universals entre els nens.

La sopa de pedres és el primer títol de la col·lecció “El Mussol del Cinema”, formada per seleccions de curtmetratges d’animació que comparteixen un fil conductor i una doble voluntat lúdico-didàctica. El personatge del Mussol introdueix les diferents històries adreçant-se directament als petits espectadors i generant un vincle amb ells.

Llibre infantil de la setmana: “Una història diferent”

portada Una història diferentMitjançant les delicades i expressives il·lustracions d’Adolfo Serra, aquest àlbum ens parla del respecte i de les diferències,  de les similituds i de la fortalesa, però sobretot ens fa parar esment a com dos personatges –que aparentment no tenen res a veure- es relacionen i s’entenen.

Llibre de la setmana: “Las ocho montañas”

portada Las ocho montañasL’escriptor italià Paolo Cognetti ens proposa Las ocho montañas (Premi Strega), una travessia, cap a la llibertat a través dels records i les emocions. En masculí, basada en la relació entre pares, fills i amics, que es transformen en contacte amb la natura i segons l’entorn.

Una cordada de tres, en quant a personatges i espais: el Pietro, un noi solitari de ciutat, una Milà gris i sorollosa però amb possibilitats i vida social; el Bruno, un pastor rural, de Grana, zona tranquil·la i oxigenada a les faldes dels monts; i la muntanya, nexe d’unió estiu darrera estiu de dos móns distants i la cerca de la pròpia identitat.

Disc de la setmana: “Approximately infinite universe”

portada Approximately infinite universeA principis de 1973 Yoko Ono entrega un doble àlbum.

Suposa un gir des dels seus primers treballs, considerats experimentals i fruit d’una recerca sonora  a través de veus i instruments de percussió, cap a un pop-rock més convencional, si aquesta paraula pot tenir sentit en la trajectòria d’una artista eclèctica que ha conreat i fusionat disciplines com la poesia, el dibuix, la fotografia, la performance i la instal·lació.

Amb un presència activa i ininterrompuda en el debat públic sobre l’art i la seva funció de cohesió social (actualment els seus tuits segueixen fent arribar missatges de pau arreu del món)  és en aquest disc on podem localitzar les seves primeres reflexions en clau feminista:

“I have a woman inside my soul,
Her eyes sombre and sad.
She waves her hand to try to reach me,
But I can’t hear what she says.”

Llibre infantil de la setmana: “Missió impossible”

portada Missió impossibleEn Roc i la Bruna són dos germans que viuen a la Catalunya de la Prehistòria i estan disposats a tot per salvar el seu clan…

Una missió impossible, una aventura colossal, plena de sorpreses i situacions que us deixaran sense respiració.

El Club dels experts ens recomana

Aquestes són algunes de les lectures que els nostres experts van comentar a la sessió d’ahir dilluns. Apunteu-vos-les bé, ja no teniu excusa per no llegir:

Llibre infantil de la setmana: “He vençut el bullying!”

portada He vençut el bullying!L’objectiu d’aquest llibre  és dotar l’alumne assetjat de les eines necessàries per enfrontar-se al bullying i superar-se definitivament.

Escrit per Emmanuelle Piquet i il·lustrat per Lisa Mandel. L’obra conté bàsicament una sèrie de tàctiques molt originals que poden adaptar-se a diferents situacions i entorns d’ assetjament escolar i que ajuden els joves a reaccionar pel seu propi compte davant les agressions de forma eficaç. Aquestes tàctiques es presenten de forma amena, clara i atractiva mitjançant pàgines il·lustrades amb les diferents situacions d’assetjament i les seves possibles respostes.

En aquest llibre, es presenten 15 històries de nois i noies víctimes de bullying que troben idees i solucions per vèncer-ho. I ho fan gràcies a l’estratègia de defensa d’Emmanuelle Piquet, anomenada també «efecte bumerang» o «fletxa de resistència».

NO TINGUIS POR!!!!!

Llibre de la setmana: “Nova il·lustració radical”

En aquest petit opuscle, la filòsof Marina Garcés fa una mena de programa on recupera la il•lustració per als nostres dies, quan sembla que aquesta i el seu llegat estan més desprestigiats que mai pels seus enemics. Davant la irracionalitat, el pessimisme, el retrocés i la fatalitat, l’autora proposa recuperar la crítica per sortir del que en diu la “condició póstuma”, l’estat en què ja no s’espera el progrés i la millora general propi de la modernitat (i de la Il•lustració), ni el progrés material propi del capitalisme/consumisme ni les oportunitats “obertes” però personals i superadores pròpies de la postmodernitat. Un estat on només s’és capaç d’anar apedaçant el sistema per tal que continui vigent encara que se sàpiga que ens duu a l’abisme.
Tot i admetent les critiques a la Il•lustració pel seu carácter eurocèntric i el fet que ja ben d’hora es van veure els límits de l’educació i la cultura per arribar a l’emancipació universal (despotisme il•lustrat) i perill dels fills bords de la mateixa (feixisme i comunisme), l’autora no pot deixar de pecar d’eurocèntrica. Qui diu que cap “relat” no és encara vigent i pot imposar-se donant un ple sentit a l’evolució de la societat i del món? Potser això és cert pels occidentals, ara bé, pregunteu en altres latituds i segurament pensen bastant diferent. Potser aquest pessimisme occidental i aquest suposat cul-de-sac en el que ens trobem es deu a un excès de confiança i d’expectatives i, no cal dir-ho, en el declivi d’Europa.