A les darreres sessions del Club 1214 …

El Club1214 va tornar a arrencar el passat mes d’octubre amb molta força (Ghostopolis de Doug Ten Napel va ser un èxit TOTAL, fins i tot entre els que no són fans del còmic!) i aquest mes de novembre hem saltat a la novel·la de la mà de 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles, una petita joia divertida i entranyable sobre la vida, la mort, l’amistat i la responsabilitat…

 

La història no ha convençut tant als exigents lectors del Club1214 (els exàmens i la falta de temps han impedit que alguns el poguessin acabar) però la majoria opinava que se li ha de donar una SEGONA OPORTUNITAT, doncs l’acció triga a arribar i llavors t’enganxa de veritat!

 

PREPAREU ELS KLEENEX perquè algunes lectores han confessat haver plorat amb el final, però no patiu perquè és una PLORERA BONICA que t’emociona i et fa sentir millor. A més, tot i ser un llibre una mica trist, també et fa riure, i parla de la mort d’una manera molt natural. Al capdavall, a tots ens afecta: és normal que passem el nostre dol, i fer pinya amb aquells que estimem ens ajuda a superar-lo. I precisament durant la sessió, tothom ha sigut molt valent a l’hora de compartir les seves experiències amb LA MORT I LA MALALTIA… des de familiars i amics fins a vivències en primera persona.

 

El record de les nostres MASCOTES també ha estat molt present… com ara el peixet que algú es va oblidar d’alimentar (descansa en pau, Gordi) o aquell altre peixet que algú va alimentar MASSA…

 

Però durant el debat, també han sortit molts altres temes, com per exemple:

 

  • si preferim IL·LUSTRACIONS O NO (resultat: empat… hi ha qui prefereix imaginar-se els personatges a la seva manera, i hi ha d’altres a qui els dibuixos els ajuden a submergir-se més en la història)

 

  • les DIFERÈNCIES ENTRE EDICIONS (en el cas del llibre del mes, la majoria prefereix el títol en català de “248 funerals i un gos extraordinari” perquè crida més l’atenció, però també hi ha lectors a qui els intriga més l’original “Each little bird that sings”. De fet, la portada anglesa ha guanyat a la catalana)

 

  • ADAPTACIONS a la gran pantalla (és unànime: recomanem llegir el llibre primer, perquè normalment explica molt més que la pel·lícula!)

 

Ja ho veieu, per a gustos colors! Quina serà l’opinió del Club1214 de El corredor del laberint de James Dasher? El curs passat els lectors van demanar llegir aquesta novel·la juvenil distòpica… Aconseguirem acabar-la abans del 16 de desembre? Sigui com sigui, el gaudi i els debats estan assegurats! (rodolí!)

 

Mx