Cròniques expertes de desembre

Si el mes passat  “s’apropava l’hivern”, ara el que s’apropa és ni més ni menys que Nadal!!! I perquè tingueu clar què hi heu de posar –i què no- a la vostra carta als Reis, aquí teniu un resum del bo i millor que es va comentar a la sessió de desembre del Club dels Experts.

1.- Robinson Crusoe és un famós relat que, tot i ser lectura obligatòria, està força bé. És una bona novel·la d’aventures i de supervivència. I cal assenyalar que es posa especialment interessant a partir del moment en que apareixen uns caníbals (… que, talment com si fossin zombis de The Walking Dead, es cruspeixen a tothom que se’ls posi al davant).

2.- Les cartes d’Hèrcules Poirot és una altra lectura obligatòria que juga amb els paràmetres més clàssics de les novel·les d’enigma i de misteri. De la mà de Jaume Fuster, recuperem el personatge creat per Agatha Christie –en Poirot- i amb ell juguem a ser investigadors durant una estona.

3.- Una de les nostres expertes més “haters” ha descobert perquè odia tants llibres: el que li passa és que abans de començar a llegir-los sempre es mira la contraportada i això li fa crear-se unes expectatives que després no s’acompleixen en llegir el text literari. Així que a partir d’ara ha decidit deixar les contraportades i  arriscar-se a llegir “a lo gonzo”, sense saber del tot de què va aquella novel·la. I, de moment, li està anant molt bé aquest nou modus operandi. La primera novel·la que s’ha llegit d’aquesta manera ha estat El código Da Vinci i li està encantant. Què diu, encantant? No sols li encanta: ÉS UNA AUTÈNTICA OBRA MESTRA!!! (…com podeu comprovar, aquesta experta no és gaire amiga dels termes mitjans perquè o és ultra-hater o mega-lover (però és que als nostres experts els donem tota la carta blanca del món, així que…).

4.- La saga Forastera de Diana Gabaldón és una mena de navalla suïssa de les novel·les de gènere perquè té de tot una mica: té romanticisme, té guerra, té història, té aventures, té un protagonista masculí meravellós i també té ciència-ficció (gràcies als viatges en el temps que fa la seva protagonista). Són llibres de mil pàgines als quals no n’hi sobra ni una, ja que gràcies a les seves acurades descripcions, qui se’l llegeix té la sensació de ser al lloc que es diu a la novel·la. Ah! I per als qui no es vulguin llegir el llibre (per tot allò que és massa gros…) que sàpiguen que aquesta saga té la seva pròpia sèrie, “Outlander”  i que aquesta és un digne substitut de les novel·les.  És millor el llibre però la sèrie està prou bé.

5.-  I, per a aquells que no tenen gaire temps per llegir, també els recomanen la sèrie de Viena edicions titulada “Petits plaers”, on trobareu una selecció de novel·les breus dels grans autors del segle XX. Pareu atenció en especial a El blat tendre de Colette i Olalla de Robert Louis Stevenson. Dues petites joies que us sorprendran.

6.- Si voleu angoixar-vos una mica, sempre podeu fer un tastet d’Edgar Allan Poe. Amb El corazón delator no podreu estar-vos quiets al sofà mentre el llegiu, ja que transmet un ritme frenètic que gairebé et transporta al mig de tota l’acció. Agafeu-vos fort!

7.- I sense deixar de banda ni l’angoixa ni el “repelús” més literari, acabarem aquesta crònica experta amb una breu ressenya de  La metamorfosi de Kafka. Certament, la lectura d’aquest clàssic et remou per dins i no deixa indiferent a ningú. Però les nostres expertes s’han adonat que a les traduccions et diuen una mica més del que caldria… ja que al text original Kafka parla tota l’estona d’un insecte de la casa i en canvi, a les traduccions d’aquí, especifiquen que es tracta d’un escarabat (…de fet, a l’edició d’aquest text d’Austral, van una mica més enllà i omplen tota la portada d’una galeria infinita d’escarabats, negre sobre groc). Quin nivell, el de les nostres expertes, eh? Essent així, com no havien de transcriure tot el que succeeix a cada sessió, oi?

I ara sí que ja… bona nit, bona sort, bones lectures i BON NADAL!!!