Entrades

Llibre de la setmana: “100 jocs per fer a casa amb els teus fills”

portada 100 jocs per fer a casa amb els teus fillsEn aquest llibre hi trobareu 100 jocs per fer amb els fills que es poden dur a terme sense sortir de casa, i que desperten la imaginació i l’enginy des del primer moment, i també l’esperit aventurer i lliure. Són activitats participatives que suposen un punt de trobada entre pares i fills, amb predomini dels objectius col·lectius i de la convivéncia per sobre de les metes individuals. La tria opta per la recuperació del joc tradicional, pel joc en equip, per la companyonia i per la sostenibilitat de jocs confeccionats amb pocs materials, que no suposen una despesa material. Podreu jugar amb paper i llapis, amb baldufes, xapes o bales, amb cartes, amb paraules o amb un tauler, a observar i endevinar o a parar atenció, entre moltes altres opcions. Són jocs molt imaginatius que us permetran passar una bona estona sense sortir de casa, ideals per als dies plujosos.

Llibre de la setmana: “El oasis”

A finals dels anys 40, un grup d’intel·lectuals urbanites, sobradament preparats, creen una comuna a les muntanyes de Nova Anglaterra: “Utopia”. Tot un experiment, teòric i pràctic, des de la ficció, sobre els inicis fundacionals d’una comunitat i la seva progressió real.

La lectura, reflexiva, d’El oasis de Mary McCarthy, fa plantejar-se un munt de preguntes. En qualsevol grup, tard o d’hora, hi ha sempre la subdivisió entre puristes i realistes? Què s’entén per aïllar-se, en grup? Qui és qui, entre iguals, per decidir si algú altre, diferent, pot ser admès?

Qui atorga aquest poder? L’individu, solitari o en grup, viu sempre en conflicte? Intern i extern? Què es considera un perill? Què queda de…?

Una novel·la àcida sobre l’esnobisme de la classe intel·lectual novayorquesa de mitjans del segle XX, però extrapolable, sempre contextualitzant, al comportament humà des dels orígens dels orígens.

Llibre de la setmana: “Humanitats en acció”

portada Humanitats en accióHumanitats en acció és pensar les humanitats des del seu potencial transformador i com un actiu positiu per al conjunt de la societat. Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d’activitats amb les que donem sentit a l’experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l’Aula oberta s’han convocat una vintena de ponents d’àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d’altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria.

El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadora sobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.

 

Llibre de la setmana: “Un capítulo de mi vida”

portada Un capítulo de mi vida“Ésta es una historia real de agentes secretos donde conviven de un modo sorprendente el glamour y el espionaje, lo público y lo íntimo, París y Berlín. No es, sin embargo, una novela de acción al uso, la historia de una matahari cualquiera, sino el retrato prodigioso de una madre llena de contradicciones: comunista pero adicta a la ropa de alta costura; judía pero antitradicionalista; prosoviética pero admiradora de Inglaterra…”

errata naturae

Una lectura apassionant d’espionatge i traïcions a l’Europa dels anys 30, de secrets i mitges veritats, a través del records personals d’una filla que intenta, un temps després, saber més i acceptar com era la mare, en “Un capítulo de mi vida.”

Llibre de la setmana: “La maleta”

portada La maletaUn relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor?

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.

Llibre de la setmana: “Por el bien de la patria”

portada Por el bien de la patria«Desde la Edad Media a la actualidad hay un rasgo que define la naturaleza del Estado español: se trata de un Estado creado y sostenido por los vencedores de las guerras, afectado por lo que se puede llamar el «síndrome Trastámara»; es decir; un Estado que, lejos de ser un ente neutral por encima de los intereses de parte, se ha sostenido en base a las mercedes concedidas a los triunfadores de cada conflicto bélico. (…) Ese «síndrome» abarca mucho más que el período medieval plagado de guerras civiles y dinásticas de las que toma su nombre; lo encontramos presente en los siglos xvi al xviii cuando la defensa del «honor» de los reyes espolea la construcción de un modelo estatal militarizado;»

Carlos Arenas

Llibre de la setmana: “Mis años Grizzly: en busca de la naturaleza salvaje”

portadaMis años Grizzly: en busca de la naturaleza salvaje (Errata Naturae) és un híbrid entre la novel·la d’aventures i el relat personal de Doug Peacock (Michigan, 1942), un referent de l’activisme ecològic i la lluita animalista, i expert en ossos.

Un tractat sobre la vulnerabilitat, l’instint, l’estat pur i la llibertat. No ficció novel·lada.

[Veure també Todo lo bueno es libre y salvaje de H.D. Thoreau]

Llibre de la setmana: “L’escola importa: notes per repensar l’educació”

portada L'escola importaPensar l’escola d’avui és imaginar l’educació del futur. Aquesta és, potser, l’única certesa que ens dispensa Enric Prats en aquestes notes plenes d’interrogants i provocacions.

Si ens quedem clavats en una educació del passat, no satisfem les necessitats i els anhels de les criatures d’avui; com tampoc no ho fem si eduquem només pensant en el present efímer. L’escola ha de ser un espai de reconversió de les inquietuds personals en compromisos col·lectius. Educar per al futur és educar en la incertesa. I això ens obliga a un estadi d’alerta permanent. Decidir avui sobre l’acollida d’immigrants, sobre la transició a les energies renovables o sobre compartir el saber són decisions pedagògiques perquè tenen voluntat educadora. Defineixen un model de societat i defineixen el que volem ser.

Llibre de la setmana: “Por qué lloran las ciudades”

 

Por qué lloran las ciudades és la primera novel·la d’Elisa Levi (Madrid, 1994).

Ada, una jove de 28 anys, viatja a Tòquio per fer-se càrrec del cadàver i el testament del seu millor amic, en Denis.

Dues protagonistes femenines, ella i la ciutat, dues històries paral·leles. Un relat generacional que tracta temes com la incomunicació, les relacions personals, familiars i d’amistat, el suïcidi i l’homosexualitat.

Llibre de la setmana: “Trabajos de mierda”

portada Trabajos de mierda“Cierto, la gente a menudo comete este error. Cuando hablas sobre trabajos de mierda, ellos piensan justo en trabajos que son malos, trabajos que son degradantes, trabajos que tienen condiciones terribles, sin seguros, etc. Pero incluso, lo irónico es que esos trabajos de facto no son de mierda. Si tienes un mal empleo, es posible que estés en realidad haciendo algo bueno en el mundo. De hecho, cuanto más beneficioso sea tu trabajo para los demás, probablemente menos te paguen, y posiblemente sea en ese sentido un trabajo malo [en el sentido de explotador].  Así, puede verse casi como una contradicción.

Por un lado, tienes empleos que son trabajos explotadores, pero que son realmente útiles. Si estás limpiando baños o algo así, los baños necesitan ser limpiados, así que al menos tienes la dignidad de saber que estás haciendo algo beneficioso para los demás, incluso si no obtienes mucho más. Y por otro lado, tienes empleos donde eres tratado con dignidad y respeto, te pagan bien, tienes buenas prestaciones, pero sin decirlo, trabajas sabiendo que tu empleo, tu trabajo, es completamente inútil.”

Entrevista a David Graeber

Font: www.sinpermiso.info