Entrades

Llibre de la setmana: “La maleta”

portada La maletaUn relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor?

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.

Llibre de la setmana: “Por el bien de la patria”

portada Por el bien de la patria«Desde la Edad Media a la actualidad hay un rasgo que define la naturaleza del Estado español: se trata de un Estado creado y sostenido por los vencedores de las guerras, afectado por lo que se puede llamar el «síndrome Trastámara»; es decir; un Estado que, lejos de ser un ente neutral por encima de los intereses de parte, se ha sostenido en base a las mercedes concedidas a los triunfadores de cada conflicto bélico. (…) Ese «síndrome» abarca mucho más que el período medieval plagado de guerras civiles y dinásticas de las que toma su nombre; lo encontramos presente en los siglos xvi al xviii cuando la defensa del «honor» de los reyes espolea la construcción de un modelo estatal militarizado;»

Carlos Arenas

Llibre de la setmana: “Mis años Grizzly: en busca de la naturaleza salvaje”

portadaMis años Grizzly: en busca de la naturaleza salvaje (Errata Naturae) és un híbrid entre la novel·la d’aventures i el relat personal de Doug Peacock (Michigan, 1942), un referent de l’activisme ecològic i la lluita animalista, i expert en ossos.

Un tractat sobre la vulnerabilitat, l’instint, l’estat pur i la llibertat. No ficció novel·lada.

[Veure també Todo lo bueno es libre y salvaje de H.D. Thoreau]

Llibre de la setmana: “L’escola importa: notes per repensar l’educació”

portada L'escola importaPensar l’escola d’avui és imaginar l’educació del futur. Aquesta és, potser, l’única certesa que ens dispensa Enric Prats en aquestes notes plenes d’interrogants i provocacions.

Si ens quedem clavats en una educació del passat, no satisfem les necessitats i els anhels de les criatures d’avui; com tampoc no ho fem si eduquem només pensant en el present efímer. L’escola ha de ser un espai de reconversió de les inquietuds personals en compromisos col·lectius. Educar per al futur és educar en la incertesa. I això ens obliga a un estadi d’alerta permanent. Decidir avui sobre l’acollida d’immigrants, sobre la transició a les energies renovables o sobre compartir el saber són decisions pedagògiques perquè tenen voluntat educadora. Defineixen un model de societat i defineixen el que volem ser.

Llibre de la setmana: “Por qué lloran las ciudades”

 

Por qué lloran las ciudades és la primera novel·la d’Elisa Levi (Madrid, 1994).

Ada, una jove de 28 anys, viatja a Tòquio per fer-se càrrec del cadàver i el testament del seu millor amic, en Denis.

Dues protagonistes femenines, ella i la ciutat, dues històries paral·leles. Un relat generacional que tracta temes com la incomunicació, les relacions personals, familiars i d’amistat, el suïcidi i l’homosexualitat.

Llibre de la setmana: “Trabajos de mierda”

portada Trabajos de mierda“Cierto, la gente a menudo comete este error. Cuando hablas sobre trabajos de mierda, ellos piensan justo en trabajos que son malos, trabajos que son degradantes, trabajos que tienen condiciones terribles, sin seguros, etc. Pero incluso, lo irónico es que esos trabajos de facto no son de mierda. Si tienes un mal empleo, es posible que estés en realidad haciendo algo bueno en el mundo. De hecho, cuanto más beneficioso sea tu trabajo para los demás, probablemente menos te paguen, y posiblemente sea en ese sentido un trabajo malo [en el sentido de explotador].  Así, puede verse casi como una contradicción.

Por un lado, tienes empleos que son trabajos explotadores, pero que son realmente útiles. Si estás limpiando baños o algo así, los baños necesitan ser limpiados, así que al menos tienes la dignidad de saber que estás haciendo algo beneficioso para los demás, incluso si no obtienes mucho más. Y por otro lado, tienes empleos donde eres tratado con dignidad y respeto, te pagan bien, tienes buenas prestaciones, pero sin decirlo, trabajas sabiendo que tu empleo, tu trabajo, es completamente inútil.”

Entrevista a David Graeber

Font: www.sinpermiso.info

Llibre de la setmana: “Marx y la muñeca”

portada Marx y la muñecaMarx y la muñeca (Premi Goncourt a la primera novel·la 2017) és com un marc de tres fotografies. La primera, el retrat d’Iran des de l’inici de la revolució. La segona, el relat íntim i personal de l’autora, Maryam Madjidi (Teheran, 1980) amb elements autobiogràfics. I la tercera, la història de la protagonista i la pèrdua d’arrels, cultura, idioma i inclús memòria i identitat.

Una reflexió sobre què és ser estranger i què és sentir-se estranger; sobre l’exili i sentir-se d’enlloc; i sobre la necessitat del reconeixement dels altres.

Llibre de la setmana: “Atlas de las fronteras: muros conflictos, migraciones”

portada Atlas de las fronterasCrisis migratoria, Brexit, concatenación de conflictos en Oriente Medio, tensiones asiáticas, construcción de un muro entre México y Estados Unidos: la cuestión de las fronteras está más de actualidad que nunca. ¿Pero sabemos realmente lo que es una frontera? Hay fronteras que se pueden cruzar sin dificultad y otras que resultan infranqueables, hay fronteras visibles y otras invisibles, hay fronteras políticas, económicas, culturales… Este atlas, el primero dedicado a las fronteras, nos ayuda a entender mejor las cuestiones que se esconden tras estas líneas que separan o unen a los pueblos. 

Font: www.catedra.com

Llibre de la setmana: “Florescencia”

portada FlorescenciaKopano MATLWA (Pretòria, 1985) forma part de les generacions “born free” a una Sud-Àfrica postapartheid captivada totalment pel projecte Mandela.

Florescencia és la crua realitat d’aquest país; denuncia la precarietat sanitària, la corrupció i les desigualtats, els conflictes racials, econòmics i polítics que es viuen en aquesta zona, a banda del pes de la tradició, la religió i la superstició.

La protagonista, la Masechaba, una jove doctora, comparteix amb els lectors, en primera persona i en forma de diari, el desig de canviar el món i el compromís de “fer més enllà d’allò que aparentment es pot, malgrat que sembli no servir per res”

Llibre de la setmana: “T’escolto, t’entenc, t’estimo… i per això t’educaré sense sentir-me culpable”

Un llibre fonamental per als pares dels segle XXI que se senten perduts enmig de teories i noves
maneres d’educar els fills: per què no recuperar el sentit de ser persones adultes que eduquen
i abandonar el sentiment de culpa de no estar prou temps amb els fills, de no donar-los el que
necessiten o que pensin que no els estimem si els renyem?
Comellas reclama tornar al sentit comú, a no sobreprotegir els nens, a deixar que s’avorreixin,
a no carregar-los de deures o activitats i deixar que descobreixin el món, però amb responsabilitat i sense ser-ne els protagonistes “reis”, sinó formant part d’una família i un entorn on, a més dels drets, també tenen els seus deures d’infants.