Entrades

Pel·lícula de la setmana: “Rara”

cartell RaraRara és (1) l’òpera prima de la directora xilena Pepa San Martín; (2) com se sent la seva protagonista, la Sara, una adolescent visquent els canvis físics i emocionals propis de l’edat, el divroci dels pares i una nova situació familiar gens convencional; i (3) cinema social “queer”, basat en fets reals, testimoni de les reaccions socials i institucionals davant l’homosexualitat i la filiació entre persones del mateix sexe.

Pel·lícula de la setmana: “En la playa sola de noche”

porta En la playa ...Repartiment: Kim Min-hee

País: Corea del Sud

Gènere: Drama romàntic

Argument: Younghee viatja a Hamburg amb la intenció de recuperar-se de la seva aventura amb un home casat.

Algunes reflexions sobre l’amor i el desamor des de la distància emocional que atorga el present.

“Vaig pensar que necessitava un marit i ell era una persona agradable…”

“Busco una vida que encaixi amb mi mateixa”

“A vegades, la soledat em superava , però també hi ha plaer en la soledat”

Pel·lícula de la setmana: “Muchos hijos, un mono y un castillo”

portada Muchos hijos, un mono y un castillo"

“En esta vida sólo deseo tener Muchos hijos, un mono y un castillo

Un documental biogràfic sobre Julita Salmerón dirigit pel seu fill, Gustavo Salmerón. El retrat claroboscur d’una dona, el seu somni i tota una família, avantpassats inclosos. Un drama còmic des de l’esperpent, el surrealisme, l’espontaneïtat i la tendresa.

Riure per viure, viure per riure.

Pel·lícula de la setmana: “Un minuto de gloria”

portada Un minuto de gloriaQuè faries si et trobessis un milió de levs, mig milió d’euros, a les vies del tren?

Petrov, un treballador del ferrocarril, va decidir lliurar-lo íntegrament a la policia. A canvi, l’Estat el va obsequiar amb un rellotge. Compensa l’honestedat i la responsabilitat individual en una societat en plena crisi de valors amb una burocràcia sense escrúpols?

Els directors búlgars Kristina Grozeva i Petar Valchanov dirigeixen, l’any 2016, Slava, Un minuto de gloria, una sàtira àgil, sobre la corrupció i la malversació de diners públics, i les falses esperances que va provocar, a nivell social, la fi del règim comunista i l’inici del règim capitalista en els països de l’Europa de l’Est.

Sou mès herois anònims o pro-sistema orgullosos de poder gaudir d’ un minut de glòria?

Pel·lícula de la setmana: “El maravilloso jardín secreto de Bella Brown”

portada El maravilloso jardín secreto de Bella Brown¿Quién es Bella Brown (Jessica Brown Findlay)? Una peculiar joven que sueña con escribir cuentos para niños. Es huérfana, tiene TOC, un jefe horrible en la biblioteca y mucho miedo a la naturaleza.

¿Quién es Alfie Stephenson (Tom Wilkinson)? Un anciano viudo, rico y gruñón, y un increíble jardinero.

Juntos compartirán un tesoro de la mano del director Simon Aboud. Un maravilloso jardín secreto en el corazón de Londres.

Pel·lícula de la setmana: “Los insólitos peces gatos”

portada Los insólitos peces gato“El peix gat té la particularitat de sobreviure hores fora de l’aigua…”

L’any 2013, la directora mexicana Claudia Sainte – Luce estrenava Los insólitos peces gato, una pel·lícula gens convencional, amb uns personatges extravagants i força emotius. Què pot unir la Martha, una mare de família amb 4 fills, i la Claudia, una noia introvertida i solitària?

La crítica diria, entre d’altres coses, “una pel·lícula indie mexicana”.

Pel·lícula de la setmana: “Paula, una mujer en busca de la libertad”

portada PaulaPaula, una mujer en busca de la libertad, és un biopic dirigit per Christian Schwochow sobre Paula Modershohn-Becker (1876 – 1907), pionera de la pintura expressionista, que un segle després ha aconseguit tenir una casa museu a Bremen.

Una aproximació, des de la ficció, al món de l’art de principis del segle XX; a Alemanya i França; a la colònia d’artistes de Worpsede; a Rilke, Rodin, Claudel; a Cezanne; i a una doble lluita, envers el feminisme i contra el rigor acadèmic.

Pel·lícula de la setmana: “Bajo el sol”

portada Bajo el solÉs possible començar de nou arrossegant un passat bèl·lic?

 Bajo el sol (2015) del director Dalibor MATANIC, coproducció croata-serbi-eslovena.

Un enfrontament ètnic entre dues aldees balcàniques. Dues nacions lluitant per la (pròpia) llibertat. I tres històries d’amor, protagonitzades pels mateixos actors, diferents personatges, en tres dècades, 1991, 2001 i 2011. Res és gratuït.

Un drama romàntic i poètic per reflexionar sobre els conflictes bèl·lics, l’odi transmès i heretat, les seves conseqüències físiques i emocionals, les dificultats per començar de nou i l’esperança.

Pel·lícula de la setmana: “Clash”

portada ClashEl Caire, 2013. Caos i bogeria amb manifestacions per tot arreu. Després de la Revolució blanca i la Primavera àrab de 2011, els Germans Musulmans i Mohamed Morsi guanyen les eleccions democràtiques, però després d’un any al poder res de lo promès s’ha aconseguit. Això, la crisi econòmica i l’amenaça “islàmica”, desemboquen en una societat crispada i encara més enfrontada, interna i externament. Egipte és, de nou, “l’infern a la Terra” de Nasser.

I així ho mostra Clash, Choque, a través d’un escenari únic. Una furgoneta policial amb un munt de persones empresonades a dins, manifestants de tots colors, polítics i religiosos, i de totes les edats, algun periodista i inclús militars. Una societat plural amb moments de tot: odi i reconciliació, terror i esperança, enfrontaments i aliances, respecte i sentit comú, asfíxia i llibertat.

El director, Mohamed Diab, aconsegueix un ambient suficientment claustrofòbic, a través de la càmara i el so, perquè l’espectador ho extrapoli, des de la ficció, a la situació real del país.

Pel·lícula de la setmana: “Stefan Zweig, adiós a Europa”

portada Stefan Zweig, adiós a EuropaStefan Zweig, adiós a Europa  (Maria Schrader) és una biopic sobre el biògraf i intel·lectual jueu, escriptor de referència a Alemanya a principis del segle XX, que va haver d’abandonar la seva pàtria l’any 1932, censurat i perseguit pel nazisme. Tras fugir cap a París i Londres, finalment es refugia a Brasil, “un país exemplar de coexistència pacífica de races, classes i religions, de diversitat”.

La pel·lícula només es centra en els darrers anys de la vida de Zweig, 1936 – 1942, quan l’escriptor viatja amb la seva dona pel continent Americà, on és admirat, reconegut i aclamat per la seva obra literària, però també reclamat perquè es posicioni sobre Alemanya, cosa que troba totalment injusta i irrespectuosa cap a aquells que no han pogut salvar-se. Mostra un Zweig nòmada, privilegiat i molt influent, però emocionalment torturat, cansat i horroritzat pel camí que està prenent una Europa rica en el passat, però molt pobre en el present, on és impossible separar la intel·lectualitat de la política.

La fotografia, el paisatge i la llum contrasten, positivament, amb la tristesa de la història i del protagonista, un escriptor incapaç ja d’escriure que només busca viure en pau.