Entrades

Disc de la setmana: “Oriol Perucho”

portada Oriol Perucho

http://www.elpunt.cat

“Peruchísimamente suyo, Oriol Perucho vivió sus dos pulsiones vitales, la libertad y la música, con la disciplina del monje que se encierra en la cartuja y se aparta de lo mundano. Lo decía todo de ese modus vivendi la estancia que habitaba solitario, pues no otra cosa sino un tabuco de apenas una pieza le servía de hogar; un local rectangular apostado a un flanco de la rampa de un garaje. Libros y discos lo atestaban, y en el centro, presidiéndolo como lo había hecho con su existencia, reinaba una batería que reducía a subsidiario cualquier otro elemento o enser. En sus parches estaba curtida toda una vida, ya que mayormente la dedicó a explorar y descifrar ese instrumento. Tampoco fue un baterista al uso. Enemigo de la fatuidad virtuosista, su percutir batía sensual y sutil, cinemático dirían unos, aunque otros preferimos atribuirle propiedades literarias. Perucho escribía con la batería: conjugaba verbos, construía oraciones, acentuaba y entrecomillaba, forjando una sintaxis propia con la que contribuyó a narrar alguno de los más destacados episodios del experimentalismo barcelonés de las cuatro últimas décadas.

Caja de cuatro CDs y un DVD, “Oriol Perucho” (2017) es fundamentalmente el rendido recordatorio de los muchos amigos a los que subyugó con su peculiar bonhomía y humor, irritándolos también con su perfeccionismo e idiosincrasias más pendejas. Amigos que recolectó a su paso por PERUCHO’S, TROPOPAUSA, KONIEC, MOISÉS MOISÉS, BEL CANTO ORCHESTRA, Les Anciens, etc. Muestras grabadas de casi todas esas formaciones y de colaboraciones varias quedan recogidas en el CD adjunto, “Bonus Tracks” –con once temas registrados en el período 1977-2016–, al documental “Oriol Perucho In Memoriam” de Martí Sans, en el que varios de esos camaradas de goces y fatigas, presentes asimismo en un inestimable libreto, rememoran su persona y obra.

De esta última, la que realizó en solitario se apodera de las restantes tres quintas partes del cofre, con facsímiles del tríptico formado por “Insultó, le multaron y dejó de comer” (1992), “Zapping CD” (1994) y “Así pasan 45 min” (1999), los tres álbumes que grabó a su nombre arropado por prácticamente el directorio al completo de las vanguardias barcelonesas habidas entre 1971 y 2016. En ellos, las demiúrgicas capacidades de Perucho para catalizar esas corrientes implementan un ingenioso, imaginativo e irreductible discurso subjetivo; fascinante crisol de un eclecticismo imposible de catalogar. Como lo era uno de los personajes más humildes y no obstante carismáticos, relevantes, de la historia musical reciente de Barcelona.” JAIME GONZALO, Rockdelux (5/2/2018)

Llibre infantil de la setmana: “Todos a la mesa”

portada Todos a la mesaPerquè menjar bé sigui sempre un plaer!

A menjar! Nens i nenes de tots els racons del món ens conviden, a través de les seves històries, a aprendre a menjar bé. A través dels contes, ens mostraran quina és la piràmide alimentària correcta, quin tipus de menjar ens dóna energia, com mengen les persones en altres països i moltes coses més.

Llibre de la setmana: “Vivir sin plástico”

portada Vivir sin plásticoMira a tu alrededor. Seguramente estás rodeado de plástico. Este material es omnipresente en nuestra vida porque tiene muchas ventajas. Por un lado, es moldeable y se adapta a cualquier formato y, por otro, es muy resistente y barato. Fantástico, ¿verdad? Pues no tanto. Estas cualidades han hecho que su uso se haya llevado al extremo, lo que ha provocado una verdadera invasión por todos los rincones del planeta.

Este libro repasa la historia del plástico y el peligro que su consumo desmesurado supone para el medioambiente. Además, los autores te explicarán, desde su propia experiencia y con mucho humor, maneras supercreativas de evitarlo.

Vivir sin plástico puede parecer imposible de buenas a primeras, pero no lo es. El primer paso es proponértelo, ¿te animas?

Llibre de la setmana: “Movimiento único”

portada Movimiento únicoNovela de iniciación con Bolaño al fondo (Ricardo Baixeras)

Sin querer esconder ni por un instante que estamos ante una novela de iniciación con evidentes concomitancias con la biografía del propio Diego Gándara (Buenos Aires, 1971) este Movimiento único es también el de la búsqueda de la escritora argentina Marina Balcarce, supuesta amante de un personaje siniestro, el Almirante de la Junta Militar. Hay, y mucho, una pretensión por querer contar la historia de Santiago Novoa, argentino que quiere ser periodista cultural cueste lo que cueste. Que la experiencia que aparece como desencadenante de este entrañable bildungsroman sea un mail escrito por el protagonista a un cercanísimo Roberto Bolaño no es baladí. Que el autor de Los detectives salvajes  sea el espejo en el que parece querer reflejarse el periodista cultural en ciernes tampoco, ni que aparezcan personajes como Rodrigo Fresán o Enrique Vila-Matas. Que el viaje a Barcelona aparezca como la experiencia que un escritor joven latinoamericano menos.

El fresco epocal que ofrece Gándara es notable y ahí estriba lo sorprendente de este texto: una ficción que es capaz de sostener retazos de acontecimientos que se saben ficcionales imbricados de tal manera que proporcionan al lector una imagen realista de un período de la historia Buenos Aires y de Barcelona. Con estos mimbres Gándara ha escrito una novela que huele a historia reciente, a lucha afanosa por llegar a ser alguien en la ciudad condal, aderezado todo ello con pesquisas detectivescas mezclando hábilmente estilos “en un movimiento único, constante, que parecía venir desde muy lejos, dispuesto a no detenerse jamás.”

Llibre infantil de la setmana: “Ara som gegants”

portada Ara som gegantsL’Aran té somnis que el fan tremolar. Li fan por els monstres que s’amaguen sota el llit, les ombres dels passadissos, el so de la pluja… Però és capaç de parlar-ne, enfrontar-s’hi amb la gent que estima i convertir aquestes pors en un satèlit que es va allunyant.

Ara som gegants és un conte basat en la cançó homónima de Joan Dausà que parla de com els més petits poder ser els més valents quan planten cara a les seves pors.

Cròniques expertes d’octubre

Aquest mes a l’Espai de Suport de la primera planta, hem tingut una nova trobada dels Experts. Hi han participat un total de tres persones, dues de cos present i una altra teletransportada (… bé, en realitat no s’ha teletransportat pas, sols era una connexió via WhatsApp, però és que entre que la pantalla del mòbil era molt gran i que avui hi havia moltes novel·les de ciència-ficció damunt la taula, no hem pogut evitar fer aquest paral·lelisme). Imaginació al poder!

I ara, un cop feta aquesta petita apreciació sobre el modus operandi de l’assistència de públic, passarem a comentar quines són les novetats que les nostres expertes han volgut compartir amb tots nosaltres:

  • “-Kambirí-”, de Lluís Prats (…és el mateix autor de Hachicko) és una novel·la que tocarà el cor de tothom que s’hi apropi, ja que en ella s’hi narra la vida de Kambirí, una nena africana que és rescatada d’una pastera.
  • Pareu atenció a “-Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers-”, flamant novel·la guanyadora del Lambda Literary Award i l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i del Michael L. Printz Award de Narrativa Juvenil. https://paraulademixa.jimdo.com/2019/09/26/arist%C3%B2til-i-dante-descobreixen-els-secrets-de-l-univers/
  • Una fan irreductible de John Green s’ha llegit, a la fi, “-Ciudades de papel-” (l’últim llibre que li quedava per llegir d’aquest autor). No ho havia fet abans perquè en un moment donat li va agafar tanta fal·lera i va llegir tanta cosa seguida d’ell que havia arribat a embafar-se. Així que va fer una aturada tècnica i ara, en llegir de nou en Green, li ha encantat. Recomana a tothom que li passi alguna cosa semblant que faci una aturada d’aquest tipus sempre que calgui.
  • Aprofitant que parlem de John Green, també es comenta que les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres “-Bajo la misma estrella-” i “-Ciudades de papel-” estan ambdues molt ben fetes i són molt fidels a l’obra escrita. Ah! I que sapigueu també que en breu es farà una sèrie a HBO sobre la novel·la “-Buscando Alaska-” d’aquest mateix autor. Pinta molt bé!!!

Llibre infantil de la setmana: “Quina tocada de nassos!”

portada Quina tocada de nassosQuina tocada de nassos  és la primera novel·la de l’escriptora barcelonina Ruth Tormo, i ha guanyat el Premi Guillem Cifre de Colonya de Narrativa Infantil i Juvenil. Una història realista on els protagonistes, Mila i Liam, es troben en ple camí cap a l’adolescència.

L’arribada del Liam a classe sacseja la Mila. No para de fer-se preguntes… Té un embolic increïble i no sap ben bé que ha de fer. I és que el Liam és un noi molt especial. Diu i fa sempre el que li dona la gana, té un sentit de l’humor més que recargolat, la seva mascota és un porc nan vietnamita… Conèixer el Liam l’ha feta donar que les seves amigues no són tan amigues com sembla i que, de vegades, cal lluitar contra el que es considera normal per sentir-se bé amb un mateix.

Llibre infantil de la setmana: “¡Mirar!”

portada Mirar¡Mirar! és un llibre de Fotografia que ens mostra de quina manera els fotògrafs transformen les coses corrents en moments significatius. En aquest llibre, Joel Meyerowitz, fotògraf, guia als lectors en un viatge a través del poder i la màgia de la fotografia: la seva capacitat de congelar el temps, d’explicar una història, de combinar diversos nivells en un únic enquadrament i de registrar aquests moments de la vida fugaços i bonics. El llibre mostra l’obra d’altres fotògrafs, i anima els lectors a observar amb deteniment i a descobrir les coses meravelloses que ens envolten quan les veiem a través de l’objectiu.

Cròniques expertes de setembre

experts setembre 19Setembre de 2019. Després d’un estiu extrem com pocs -on les temperatures més sufocants enllaçaven amb les tempestes més torrencials-  els Experts han tornat a la biblioteca.

Això sí…  només n’han pogut tornar sis. Només sis.

Anys enrere aquest club  de lectura va arribar a tenir més de vint membres però últimament entre els exàmens, els treballs i altres canvis propis de l’edat, el nombre de participants va passar de tenir dues xifres a tenir-ne una però… quina una! Perquè aquestes 6 lectores absolutament irreductibles ho van donar tot durant la primera xerrada dels Experts d.C.* (*després del canvi) del dia 16 de setembre i d’això se’n deriva que des de la biblioteca hem decidit compartir amb tothom les valuoses aportacions que fan aquestes joves de tot el que volta el món de la literatura juvenil.

Així doncs comencen les nostres CRÒNIQUES EXPERTES!!!

1ª crònica. Setembre 2019

  • “Mi reino por un retelling”. O com adaptar a la societat actual l’essència dels contes clàssics. Als retellings les noies no necessiten prínceps que les rescatin, ni els llops són dolents perquè sí. Concretament, van comentar que han llegit un retelling de “La Bella y la Bestia” anomenat “Una maldición oscura y solitaria” i que els hi ha encantat! També tenen moltes ganes de llegir el retelling de “La Sirenita” .
  • Recomanen –i molt- els llibres de Iria G.Parente anomenats “Antihéroes” (els primers són molt bons i els últims encara més…)
  • A la mateixa xerrada també es va parlar de Jane Eyre, i de com els sorprenia que un clàssic com aquest -escrit fa més de 150 anys- les hagi pogut emocionar tant.
  • A tothom que es vulgui llegir “La princesa prometida” les nostres expertes li recomanen que es salti la introducció, directament (…bàsicament no aporta més que enrenou a la màgia de la pròpia història).
  • Pareu atenció a la saga de “Mentes poderosas”… és un must-have!
  • I, finalment, coneixeu la sèrie de “Los Cien”? doncs que sapigueu que la sèrie no val res en comparació als llibres!!! Ja que en aquests els personatges i les trames adquireixen una dimensió molt més profunda del que s’intueix a la sèrie.

Llibre de la setmana: “100 jocs per fer a casa amb els teus fills”

portada 100 jocs per fer a casa amb els teus fillsEn aquest llibre hi trobareu 100 jocs per fer amb els fills que es poden dur a terme sense sortir de casa, i que desperten la imaginació i l’enginy des del primer moment, i també l’esperit aventurer i lliure. Són activitats participatives que suposen un punt de trobada entre pares i fills, amb predomini dels objectius col·lectius i de la convivéncia per sobre de les metes individuals. La tria opta per la recuperació del joc tradicional, pel joc en equip, per la companyonia i per la sostenibilitat de jocs confeccionats amb pocs materials, que no suposen una despesa material. Podreu jugar amb paper i llapis, amb baldufes, xapes o bales, amb cartes, amb paraules o amb un tauler, a observar i endevinar o a parar atenció, entre moltes altres opcions. Són jocs molt imaginatius que us permetran passar una bona estona sense sortir de casa, ideals per als dies plujosos.